Bianca Jagger munta un cavall blanc a la discoteca novaiorquesa Studio 54 el 1977, la pura estampa del desdoblament animal i una de les fotos icòniques de la dissipació de la segona meitat del segle XX. Una imatge alliberadora incompatible amb el fet de firmar una carta que reclama al Papa el manteniment dels ritus eclesials en llatí. El titular hauria de ser que la musa llatina va a missa en llatí, una assistència més incomprensible que la victòria del Front Popular a França. Es diu en realitat Bianca Pérez-Mora Macías, un nom poc artístic i que es va veure enriquit comercialment després del seu aparellament amb Mick Jagger. En efecte, sembla el seu fill en les imatges compartides, i no per les edats sinó pels cervells respectius. La deessa laica i avui religiosa sempre ha volgut portar la veu cantant. D’aquí la ruptura amb el solista i el seu aparellament posterior amb famosos com per exemple Björn Borg, l’iceberg sense paraules.