El camí de l’èxit si ets dona

Sheryl Crow ha obrert el festival de música Alma de Barcelona aquesta setmana amb una actuació superba protagonitzada per la seva inconfusible veu. All I wanna do, cançó emblema, acaba de traspassar la barbaritat de 30 anys, i Sheryl Crow manté la força als 62, malgrat les turbulències personals que al llarg de la seva vida l’han forçat a fer descansos en la carrera. Ha sobreviscut al món del rock, com altres dives musicals ho van fer en el country, prenent com a exemple Dolly Parton i Shania Twain. Però el pop... Madonna, d’una edat similar, trenca rècords, ha sigut més jutjada en els últims anys pels seus retocs estètics i posades en escena que pel seu talent artístic: la seva aposta pel risc estètic i la transgressió cultural li ha passat factura amb l’edat en aquesta última gira al desencadenar un odi que gairebé ofega l’inapel·lable èxit de concerts com el de Rio de Janeiro el mes passat, on, amb 1,6 milions d’espectadors, va superar el rècord dels Rolling Stones al mateix escenari el 2006. Madonna ha sigut titllada de vella verda per les seves coreografies, que han passat per sobre de la seva trajectòria i la seva capacitat artística, i probablement el seu cas se’l miren amb la cua de l’ull altres artistes consagrades que estudien superar cada cop més els seus espectacles a mesura que cauen els fulls del calendari, amb una pressió que no pateixen en absolut els homes del món del show business. La maternitat i les relacions de parella causen un impacte inqüestionable en les seves carreres: la seva vida personal és escrutada d’una manera molt diferent de la dels reis del pop, perquè sobre elles sempre pesa l’interrogant de com continuaran la trajectòria quan tinguin fills, o si es comprometen en una relació que moltes vegades, per acabar-ho d’adobar, ha acabat sento tòxica. No són problemes del segle passat, els de la conciliació en les artistes: Jennifer López, una altra de les cantants-ballarines amb diverses pel·lícules en el seu historial, també ha hagut de fer un alto en la seva carrera musical per posar en ordre la seva vida, entre forts rumors de divorci del seu marit, l’actor Ben Affleck. "Jennifer s’està prenent un temps per estar amb els seus fills, familiars i amics propers", deia el comunicat amb què es va cancel·lar la gira d’aquest estiu, només un mes abans que comencés. Pujar a la producció No és estrany que cada vegada, les dones que donen veu i rostre a les cançons que acompanyen les nostres vides, hagin fet el pas per pujar a la producció. Tot i que continuen sent minoritàries en el sector, cada vegada emulen més les actrius de cine al crear les seves pròpies productores i aprendre a agafar les regnes del seu treball o, com a mínim, a diversificar les seves fonts de beneficis i satisfacció. Si Jennifer López és productora de cine i televisió fa 20 anys a través de l’empresa Nuyorican Productions, que li garanteix el paper protagonista en les pel·lícules que vol interpretar i que li obre les portes de plataformes com Netflix, algunes cantants fan els seus primers passos en la gestió econòmica del seu negoci. Al final, les dones que recolzen altres dones en la música poden ser les que tenen la clau: l’activista nord-americana Linda Perry està darrere de l’èxit de grans artistes de l’escena pop, com Britney Spears, Alicia Keys i Pink. I, si no, ¿per què no produir-se a si mateixa?, deu pernsar més d’una. Era d’esperar que existís una Taylor Swift Productions, perquè figures consagrades del pop, com Rihanna, o sòlides en la seva joventut, com Lorde, tenen també les seves productores. Cantar, ballar, marcar tendència, ser filantropa, sobreviure al hate de les xarxes i portar els teus negocis és més que extenuant, és una presó quan la mirada externa continua exigint tant, sobretot si ets dona.

El més llegit