Quant al temari dels morts vivents, Descansa en paz juga en la lliga de Les revenants, de Robin Campillo, abans que en la de George A. Romero Guerra mundial Z o Walking dead. S’allunya de l’estela gore del cine de zombis per plantejar un relat de tons més realistes, o tot el realista que es pugui ser en aquesta variant tan exitosa del cine de terror. El film, debut de la noruega Thea Hvinstendahl, és elegant, inquietant i aterridor. Combina bé la creació pausada d’una atmosfera amb moments d’horror epidèrmic.

La directora es pren el seu temps per exposar els conflictes. Suggereix a partir d’elements estranys (un ventilador que cau del sostre, la ràdio del cotxe que s’encén sola) fins a dibuixar el paisatge dramàtic en el qual una sèrie de persones tornen a la vida. El relat se centra tant en ells com en els seus familiars. ¿Com assumir, entre l’alegria i la por, el retorn dels éssers estimats que estaven morts?

Descansa en paz s’afegeix a la puixança del cine fantàstic escandinau. El film adapta una novel·la de l’escriptor suec John Ajvide Lindqvist (Déjame entrar i Border) i compta, a més, amb la parella protagonista de La peor persona del mundo, que no era cine fantàstic, però si una pel·lícula fantàstica.

‘Descansa en paz’

 Thea Hvinstendahl (Estrena: 19/6/2024)