Techno, farra i exquisitats

En els temps en què el Sónar naixia, 31 edicions enrere, de la música electrònica en el seu conjunt solíem dir-ne techno, així en general, i la sessió que va apuntalar la nit final d’aquest dissabte va respirar algunes d’aquestes ressonàncies a través d’una figura contundent, Paul Kalkbrenner, primer espasa de l’escena alemanya. Una mica més que un set de dj, va reviure l’estocada devastadora d’un estil amb poder per continuar sacsejant multituds com les que van ocupar el recinte de Fira Gran Via. El Sónar va tancar amb una jornada en què es van emfatitzar els extrems tan propis del festival. Al recinte nocturn, Kalkbrenner va encarnar la versió més física de la cultura electrònica. Admirador del baptismal techno de Detroit des que era un adolescent, als 90, aquest berlinès nascut a l’altre costat del mur va acudir a temes fetitxe de la seva obra, com ara Graf zahl o Sky and sand en un passi en què va confiar en el seu rostre despullat, reproduït a les pantalles amb totes les seves expressions i ganyotes, com a principal actiu audiovisual. Ecos d’electroclash A les sessions de tarda a la Fira Montjuïc també hi va haver espai per a l’electrònica més agitadora, començant per una Kittin (o Miss Kittin) que, aparellada amb David Vunk, va sotmetre el Village a una rica sessió de pinzellades amb reminiscències d’electroclash i municions com Niteclub skool. També allà, tralla lúdica servida pel raper entertainer estonià Tommy Cash, musicalment situat més a prop de King Africa que de les les esmentades músiques avançades. Al terreny del pur aquelarre hi va haver l’aparatós bombatge de beats del Lee Gamble, esquitxat per veus generades amb IA. Un set titulat Models carregat de pretensions intel·lectuals (es presentava amb una d’aquestes frases tan admirables: "La idea de l’aprenentatge, el mimetisme i l’intercanvi de senyals físics i informació com a base de la narrativa i el moviment en general"), al cap i a la fi, una sessió tribal amb acrobàtica cobertura de les ballarines dirigides per la coreògrafa sevillana Candela Capitán. Més substancioses van ser les tremolors de terra causades per Abhir, raper canari d’arrels índies, que al seu disc Brown boy ens parla de desenamoraments i angoixes existencials (motiu de l’alopècia, "del cabell i de la barba", que va patir durant la gravació, segons va explicar). Verb dominador sobre greus gruixuts i guitarres gairebé doom metal, amb el concurs líric d’una gràcil ballarina. A alguns quilòmetres mentals, l’auditori SonarComplex va ser la llar de les creacions més subtils. Allà va brillar Natural Wonder Beauty Concept, recontra-irònica marca de la californiana Ana Roxanne i Dj Pathon en una proposta que va fondre la serenitat vocal, murmuradora fins i tot, i la disrupció electrònica. Un ambient molt evolucionat, el seu, somiador, però amb inventiva rítmica, incloent-hi apropiacions del patró reguetoner amb distant tacte clínic. Però l’actuació més suculenta, i més esquiva a classificar, va arribar amb la nord-americana Laurel Halo, presentant l’àlbum Atlas. El seu piano i les seves làmines i drons de sintetitzador, en encreuament funambulista amb el violoncel de Leila Bordreuil, van crear un efecte de teranyina de l’ultramón, o de llindar de l’altre costat del mirall. Trames melòdiques i atonals, acollidores i espectrals, en què Halo va voler connectar amb les nostres incomoditats sense desenganxar-se de la bellesa. Auditori merescudament ple per a un concert que es va escapar de les coordenades comunes i que va posar molt amunt el llistó en aquest Sónar 2024. El Sónar ha vist engreixar els seus nombres d’assistència d’aquesta 31a edició, que ha tancat les portes aquesta matinada arribant a un total de 154.000 assistents, una xifra molt per sobre dels 122.000 de l’any passat. Aquest augment en l’assistència s’explica per la derivada de la incorporació de la parcel·la off’ separada fins ara del festival i que es va desplegar en escenaris com el Poble Espanyol (comptant amb 34.000 assistents). Xifres que ens parlen d’un «model estabilitzat», va apuntar ahir el seu codirector Ricard Robles. La nit va concentrar la porció més gran de l’assistència, 66.000 persones entre les dues sessions, respecte de les 54.000 que va atraure la programació diürna repartida en tres dies. Aquesta parcel·la nocturna és la que consolida el Sónar com a «celebració on el ball i l’hedonisme són els protagonistes», va apuntar el també codirector Enric Palau. El públic estranger va tornar a retrocedir situant-se en un 30%. El Sónar tornarà el 2025, amb la seva última edició abans que es traslladi a l’Hospitalet durant el dia.

El més llegit