"Qui millor el balla és Shakira"

Advertència: el correcte és dir "l’inventor de zumba", no de "la zumba". Queda dit als 15 milions d’incondicionals de 185 països –incloses la reina Letizia, Rihanna i Jennifer Lopez– que practiquen la fórmula de fitnes ideada per aquest ballarí de Cali. Alberto (Beto) Pérez es podria haver dedicat al narcotràfic, però va acabar sent coreògraf de Shakira i, després, milionari. (Aquesta setmana ha vingut a Barcelona a oferir una master class per a 500 membres de l’alta societat). Correcte. Als 16 anys feia classes d’aeròbic a Cali a senyores molt riques. Un dia em vaig oblidar de portar la música i vaig treure un casset que havia gravat de la ràdio: El Meneíto, Locomía, la Macarena, merengue, una mica de salsa. Tot i que vaig improvisar durant una hora, se’m va fer curta i vaig veure un somriure a la cara de les alumnes. ¡Volia fer allò la resta de la meva vida! No d’aquella manera. Hi havia classes molt tècniques en les quals es comptava: "Un, dos, tres, quatre, cinc, sis". Quan estava a l’acadèmia de dansa detestava el càlcul. ¡Volia escoltar la música! Em vaig dir: "Trencaré les regles". Va començar a venir més i més gent i em vaig tornar popular. A Bogotà es va repetir el fenomen i Shakira em va demanar que fos el seu coreògraf. Després em va telefonar per fer el muntatge del tancament del Mundial del Brasil. M’ho va demanar un dijous i la clausura era diumenge. "¿Estàs boja?", li vaig dir. Em va aconseguir un vol i un apartament, vam treballar i vam aconseguir fer el muntatge. Quan ella vivia a Barcelona, també vaig venir diverses vegades a fer-li classes. He fet campanyes amb Jennifer Lopez, Carlos Vives, Daddy Yankee, Don Omar... Sense voler-ho, zumba es va convertir en una plataforma gegant per a la música. Els artistes saben que, si triem una cançó, s’escoltarà en 185 països. De vegades ens donen la prioritat de la cançó abans que soni arreu del món. Al príncep d’Abu Dhabi li va fascinar la meva història i em va voler portar al país perquè ho ensenyés a la seva gent. Soc fill de mare soltera i pobra. Com que treballava molt tot el dia, em vaig criar amb els nens del veïnat. Tot i que el fet de veure-la tan disciplinada i mai trista, sempre positiva, va establir les bases de qui soc ara. Va ser el 1976, quan començava a circular una pols blanca que ningú sabia què era. El meu padrastre treballava a la zona franca del port i passava droga. Jo feia castells amb els feixos de bitllets i circuits per als cotxets entre les bosses de cocaïna. I, quan el negoci no anava bé, pegava a la meva mare i em castigava amb el cable de la planxa. Vaig començar a tenir-li por, em vaig tornar introvertit i vaig deixar de sentir passió pel ball, que va néixer quan als 6 anys vaig veure Grease al cine. La meva mare va agafar forces, va trucar a la policia i li va posar una demanda. Quan tenia 15 anys, el càrtel de Cali era amo de la meitat dels taxis, de les farmàcies... Tot estava infectat pel narcotràfic. Molts amics meus de l’escola van entrar en aquell món pels diners fàcils, els cotxes i les dones maques. Però a mi m’anava molt bé amb les dones pel fet de ballar. I, quan la meva mare se’n va anar als EUA –no la vaig tornar a veure fins als 25 anys–, li vaig prometre que no la defraudaria. Hi havia un costat humà en ells. Jo feia classes a les seves nòvies i dones, i ells em deien: "Si et fiques en això, t’engego un tret. Continua ballant, germà". Em veien pur. Vaig dormir en un parc, ¿eh? Però em va sortir una oportunitat en una acadèmia, vaig anomenar rumbacise la meva classe i es va omplir. Un home de 65 anys posava sobre la taula un milió de dòlars per registrar el meu estil, però vaig conèixer un noi, Alberto Perlman, que no tenia res, i vaig preferir associar-me amb ell. Quan vam anar a registrar el nom, aquell senyor ja ho havia fet. Així que el vam patentar com a zumba. Vam començar a donar-li voltes: "Tinga, tongo, tango, congo, bongo, tunga, sumba". I jo vaig dir: "¡Zumba, amb z!",perquè quan era petit m’agradava El Zorro. Vam treure devedés per a televisió, com els de batuka, i ens van arribar moltes cartes en què ens preguntaven com ser instructor. El negoci era fer un conveni amb instructors, no amb gimnasos. Toca sentiments. Activa les endorfines. I, quan estàs eufòrica et tornes bonica, tens una brillantor especial. Som una espècie de psicòlegs, però des del costat físic. La millor és Shakira. És excel·lent.

El més llegit