Postals amb olor d’‘abril’: celebrar els llibres és com celebrar la vida

No és fàcil escriure una postal. Hi ha qui pensa que la imatge és més que suficient per reflectir un instant, gairebé sempre, de felicitat. No obstant, el pòsit que deixen les paraules rares vegades supera el d’una fotografia. No és igual observar que empatitzar. I aquí, compte, els versos resulten més que poderosos. Ahir a la nit, a la festa d’abril el suplement literari de Prensa Ibérica, es van anotar noves línies per al record. Unes que, més enllà de celebrar el seu aniversari, van servir per deixar constància dels bons moments que els llibres propicien. Hi va haver confidències, rialles i abraçades. Però, sobretot, literatura. Aquella de què també es nodreixen les postals. Com aquesta. Era a Madrid divendres de Fira del Llibre. I, després d’una jornada maratoniana al Retiro, no hi havia res com compartir sensacions i descarregar la tensió que autors, editors i llibreters porten acumulant durant mesos perquè la cita estigués a punt. Ateses la seva cares, entre la joia i la lassitud, la jugada no ha anat malament. "Tot i que hi ha carreres i nervis, són jornades d’optimisme. La gent hi posa molt de si mateixa", va dir Richard Ford, nom fonamental de la literatura nord-americana. A la qual cosa Manuel Vilas, premi Nadal 2023 per Nosotros, va afegir: "Està sent una edició increïble. És part de l’ADN de la ciutat, per la qual cosa l’èxit està assegurat". Un bon reflex de l’edat daurada que, com confirmen les dades, viu aquest mercat. Segons el Ministeri de Cultura, cada dia es publiquen a Espanya 254 llibres. Una xifra impulsada per l’augment de lectors, la revalorització de l’espanyol i l’adaptació de nous formats. Dels 75 milions de volums impresos a Espanya en l’últim exercici, 33 milions procedeixen de Liberduplex, impremta vinculada a Prensa Ibérica. "És necessària una prescripció de qualitat i ben argumentada. Per aquesta raó, tenim els millors periodistes i els més qualificats crítics. Ara, les nostres entrevistes són les que tenen més audiència a Espanya", va puntualitzar Álex Sàlmon, pare de la criatura i amfitrió. Amb Inés Martín Rodrigo, premi Nadal 2022 per Las formas del querer, com la seva redactora més destacada, el suplement s’ha consolidat com un referent en la premsa: cada dissabte El Periódico de España el dissecciona a internet, mentre que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA fa el mateix en paper. Flanquejat per Ferran Boiza i Albert Sáez, directors de les dues capçaleres, Javier Moll, president del grup editorial, va posar en valor la qualitat d’aquest en el seu discurs: "És cultura, pensament, reflexió... I és, a més, una mirada singular del món a través dels que cultiven l’art d’unir amb talent les lletres i les paraules. Cada vegada que llegim un llibre, obrim nous horitzons i creixem com a persones". Els convidats ho van tenir fàcil per pal·liar els 32 graus que van castigar la terrassa de l’hotel Meliá Fénix: una reguera de còctels cridaners van refrescar (i van endolcir) una vetllada distesa. Aquí l’important eren els llibres. I els seus autors. Les formalitats es van guardar per a una altra ocasió. Entre xarrups i calades, van desfilar alguns dels noms del moment: Irene Lozano, Manuel Guedán, Fernando Aramburu, Luis Mangrinyà, Ana Merino i Ignacio Martínez de Pisón. María Dueñas, després d’homenatjar la que va ser la seva editora, Antonia Kerrigan, morta fa un any, tampoc va voler perdre’s la trobada. Sense oblidar els editors Juan Cerezo, de Tusquets; Joan Tarrida, de Galaxia Gutemberg; Silvia Sesé, d’Anagrama; Ofelia Grande, de Siruela; Sol Salama; de Tránsito; Laura Franch, de Planeta; Emili Rosales, de Destino, i Catalina Mejía, de Salamandra Graphic. "Els llibres es venen un a un. M’agrada ser agraït amb els lectors que han dedicat el seu temps a llegir-me", va comentar Manuel Calderón, premi Comillas 2024 per Hasta el último aliento. Per la seva part, Eduardo Bravo, que acaba de revisitar la carrera de Cecilia a La historia del disco que no pudo ser, va destacar la importància de les firmes: "Quan algú ve a veure’t, vol dir que li ha agradat el personatge, la història o el sentiment. Només llavors, saps que l’estan disfrutant". No van faltar polítics, empresaris i comunicadors a una festa que, amb el patrocini del grup Planeta, s’ha convertit en un exponent únic del sector. En especial, per la data en què se celebra: l’enorme aparador que acull Madrid fins al 16 juny suposarà fins al 20% de la facturació anual. Calmar la gana literària Algun comentari sobre les eleccions europees va caure. Però es va diluir ràpid quan es va tractar de parlar de novetats: els títols més repetits van ser También fuimos silencio, de Fran López Galán; El celo, de Sabina Urraca; El descontento, de Beatriz Serrano; La seducción, de Sara Torres, i Los escorpiones, de Sara Baquinero. Si alguna cosa ha aconseguit abril és que es parli de llibres tots els mesos de l’any. "En els últims 15 anys, les dones hem deixat de ser uns intrusos. En part, gràcies als lectors que van donar una oportunitat a les nostres obres. És un fenomen imparable", va indicar Julia Navarro, una de les supervendes habituals a Espanya. Tres hores de gresca no van ser prou per calmar la gana literària. En realitat, van servir per avivar-la encara més. Encara bo que a la Fira encara li queda una setmana. Altrament, seria impossible controlar una ànsia que, atès l’èxit de la convocatòria, està a l’alça. "És paradoxal: vivim un gran moment literari en un món que s’esfondra per instants. Ara bé, crec que la bona literatura ens pot salvar", va remarcar Carlo Feltrinelli, president del grup Feltrinelli, al qual pertany l’editorial Anagrama. El futur és incert, però tot sembla indicar que estem en el camí adequat. Potser, la postal del 2025 serà capaç de respondre aquesta pregunta.

Postals amb olor d’‘abril’: celebrar els llibres és com celebrar la vida

El suplement literari de Prensa Ibérica brinda pels bons moments en una gran festa de la literatura que va reunir ahir a Madrid autors, editors i llibreters.

El més llegit