Els misteris del cervell

L’ésser humà dorm una mitjana de 33 anys de la seva vida. Aquesta dada real, primera frase d’Anna O (Salamandra Black), va inspirar el britànic Matthew Blake en aquest seu debut en el thriller. "Dormir és una cosa universal que uneix tots els habitants del planeta i, no obstant, sabem molt poc del que passa al nostre cervell mentre ho fem", constata de visita Barcelona. Estirant aquest fil, va arrodonir l’alambinada trama amb el seu interès pel somnambulisme –el seu germà en patia– i la seva investigació de casos de gent que ha comès assassinats mentre dormia. I allà va descobrir la síndrome de resignació, que sumeix certes persones que han patit un trauma en un prolongat son profund. Anna Ogilvy, una de les protagonistes, jove emprenedora batejada per la premsa com La Bella dorment, la va tenir després de suposadament matar els seus dos socis i amics a punyalades. Des d’aquell dia fa quatre anys que està adormida i el psicòleg Benedict Prince rep l’encàrrec d’intentar despertar-la abans que prescrigui el crim. "El cas real més famós va ser el d’uns nens refugiats a qui els van negar l’asil a Suècia. És una síndrome que es produeix davant la falta d’esperança o davant moments durs o horribles, com les guerres. Van caure en un son que per a alguns va durar cinc anys. La seva ment continua funcionant, però han d’alimentar-los amb tubs i exercitar-los els cossos". Somnàmbul Blake planteja el dilema de si es pot exigir responsabilitat penal a qui mata sent somnàmbul. "Hi ha molts casos i sempre diuen que són innocents. Els experts afirmen que només es podria demostrar que estan adormits amb un elèctrode al cap mentre cometen el crim. És impossible, és clar". "Jo no m’imagino en aquesta situació, però mentre escrivia el llibre el meu son va empitjorar perquè em vaig adonar de tot el que et pot passar mentre dorms. Tinc un malson recurrent i habitual en molta gent: somio que em persegueixen, no sé qui, no té cara. Només sé que he de córrer perquè estic en perill", se sincera. "Ara que tothom parla de salut mental, veiem que sabem molt poc de com funciona el cervell. El vincle entre ment i cos continua sent un misteri per a metges i científics i a mi m’encanten els misteris", admet qui fa picades d’ullet a Sigmund Freud des del mateix títol de la novel·la. "Anna O va ser el pseudònim del seu cas més famós, va passar a la història com la pacient zero de la psicoanàlisi. Va ser revolucionari com va establir vincles entre ment i cos, sobre com les preocupacions de la ment poden causar malalties físiques". A Anna O, amb els drets venuts a 40 països i de la qual Netflix projecta una sèrie, "tothom és sospitós o amaga un secret; el lector no pot confiar en ningú", avisa. Està en línia, admet, especialment amb La pacient silenciosa d’Alex Michaelides i d’altres thrillers psicològics com Perduda de Gillian Flynn i La dona a la finestra d’A. J. Finn. Utilitza referències del true crime i de l’obra A sang freda de Truman Capote, però també de mites antics –"són com thrillers: tracten de la vida i la mort, d’assassinats, de la ment humana i hi està molt present el concepte del son profund"–, en concret el de Medea, "acusada d’un delicte terrible pel qual la societat la jutja més severament per ser dona", recalca. Hi ha, afirma, paral·lelismes entre escriure novel·les de suspens i redactar discursos al Parlament britànic, a la qual cosa es va dedicar una dècada. "Has d’intentar captar l’atenció del públic, que aquest s’interessi pel que escrius. I pots nodrir-te de l’experiència de treballar a Westminster, de gent de la política, com la mare d’Anna O, a punt d’aconseguir un important càrrec en el Govern. Vaig conèixer gent molt curiosa, vaig veure com reaccionen en situació de pressió i vaig entendre una mica la naturalesa humana. I vaig escoltar moltes històries i secrets... Tot s’acaba filtrant al llibre". Alguns d’aquests secrets "intenten tapar-los institucions com el Govern, l’Església o grans empreses, però cada vegada és més difícil mantenir-los ocults en l’era de les xarxes socials i internet. Un exemple va ser el de l’NHS, la seguretat social britànica, que va amagar i va encobrir morts de pacients en operacions que no van sortir bé o a causa d’infeccions a l’hospital". Al final, va sortir a la llum.

El més llegit