L’auge de la música en directe crea tensions en l’encaix urbà

Ja tenim a sobre l’arrencada de la temporada de festivals (el 29 de maig comença el Primavera Sound) i creixen els senyals que ens parlen de la dificultat d’una sintonia fluida entre la música en viu en espais públics, esdeveniments macro en primer pla, i la sensibilitat ciutadana respecte als grans fluxos de públic, sobretot nocturns, i les molèsties derivades del ball de decibels. Una fricció a què setmanes enrere va posar paraules Xavier Marcé, regidor de Cultura, quan, en la roda de premsa del Cruïlla, va insinuar que "hi ha un debat sobre l’ús de l’espai públic" i va afegir que "els festivals estan sota sospita". Barcelona és aquesta ciutat on pots acudir a una mostra musical multitudinària amb metro, bus o fins i tot a peu, sense haver de desplaçar-te a un allunyat paratge rural, on operen tants festivals a Europa i els Estats Units. Amb la platja a quatre passes, reclam diàfan per a guiris, i els avantatges (comunicacions, oferta cultural i de restauració, seguretat) propis de la centralitat urbana. Però la cohabitació genera punts de conflicte, com els airejats per la plataforma Stop Concerts, nom expeditiu, que advoca sense embuts per la "supressió dels esdeveniments musicals al Parc del Fòrum" en nom del "dret al descans, a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili". ¿Estan els grans festivals barcelonins destinats a buscar-se la vida cada vegada més lluny de la trama urbana? Desplaçar-los és una aposta molt incerta per a les promotores (vegeu la punxada del Primavera Sound Madrid, a Arganda del Rey), per no parlar dels problemes de seguretat. El Sónar ja va renunciar al seu dia al CCCB i està a punt de deixar enrere la seva seu diürna a Montjuïc (a causa de les obres derivades del centenari de l’Expo de 1929) i assentar-se íntegrament a l’Hospitalet, veurem si per un temps o per sempre. El Primavera va néixer al Poble Espanyol i va sentir com un desterrament el seu enviament al Fòrum, enclavament en què s’ha arrelat amb èxit. És el festival que congrega més públic, entre 65.000 i 70.000 persones per jornada, davant el límit de 25.000 autoimposat pel Cruïlla, i que Marcé ha citat de vegades com a xifra òptima. Tot i que fa anys que el rum-rum sobre aquestes qüestions flota, la pandèmia ha precipitat un xoc de posicions i sensibilitats. D’una banda, les restriccions del bienni covid-19 "van ser més lesives per a la gent jove, i estem en una fase expansiva de l’ús de l’espai públic", diu Francesc Muñoz, professor de geografia urbana i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB. Es detecten redoblades ganes de festa i espectacle en col·lectivitat. I davant això, una pulsió contrària. "Ara hi ha una percepció més alta dels riscos de salut i que la salut acústica forma part de la salut ambiental". La susceptibilitat respecte a les interferències (sòniques, de paisatge humà) a la nostra bombolla individual va en augment, amb una clau generacional que Marcé resumeix: "La gent jove vol recuperar la vida que va perdre amb la pandèmia, i la gent gran vol més pau; els joves volen més festivals, i els més grans, menys". Doble criteri L’Ajuntament treballa des de fa anys per consensuar el nombre de nits a l’any en què el Fòrum pot acollir concerts, delimitant franges horàries per a cada proposta. Es distingeix entre "festivals que ja tenen un arrelament i els de nova implantació", apunta Marcé, considerant que alguns tenen acords firmats per diversos anys (el Primavera està lligat fins al 2027). Des de fa uns mesos, una comissió en què prenen part l’empresa municipal BSM, que gestiona el parc, i el districte de Sant Martí, elabora un sistema d’avaluació de criteris que preveu fer públic al setembre, "per aplicar a partir del 2025". El moviment sobtat de públic en el desallotjament nocturn d’un festival és un punt clau. Una part d’aquests assistents pretenen seguir la festa com sigui, ocupant bars matutins o en mode botellon. Per això, el Primavera Sound, que funciona fins a les sis de la matinada, mira d’escalonar els horaris dels caps de cartell i d’evitar multituds concentrades en hores molt avançades. Així com, el 2022, Rosalía va actuar a les dues de la matinada i va crear un problema a les sortides, aquest any Lana del Rey sortirà a les 21.45. El Cruïlla es desplega fins a les 23.30 dimecres; l’una, dijous i les cinc de la matinada, divendres i dissabte. Aquests festivals monitoritzen els decibels de cada escenari en tot moment. Mentre que a aquestes mostres ja assentades se’ls conserva l’ús de les franges de matinada, les noves han de tancar més aviat. El Share Festival, amb el seu cartell de pop i música urbana llatina (del 7 al 9 de juny), cessarà activitats cada nit a les 23.00 hores. Amb el que això representa per a la seva configuració artística, explica a aquest diari el seu director, Stefano Maccarone. "En aquesta època, aquí hi ha llum fins a les 22.00. Els caps de cartell venen amb un xou amb il·luminació i efectes que amb la llum diürna no funciona, així que només podem tenir un cap per dia", lamenta. L’aforament és de 20.000 persones i l’entrada no permet tornar al recinte una vegada se surt. "Hi ha gent que creu que els volem engabiar perquè gastin dins del festival, però és perquè no surtin a ocupar el barri i fer botellon". Des del Cruïlla es considera que "la carrera per ser els més grans" empresa pels macrofestivals "ha causat que l’experiència dels assistents hagi sigut en molts casos diferent de les expectatives". I afegeix: "Últimament, alguns s’han adonat que aquest creixement sense fi anava contra el seu públic". Aquesta mostra, que en pandèmia va col·laborar amb les administracions practicant el protocol experimental del test d’antígens, representa un model "celebrat per les institucions" perquè posa el públic al centre i resulta "inconcebible fora de Barcelona". L’Heliogàbal, de nou Però el context sensible per a la música en viu no es limita als festivals, com saben els responsables dels clubs, un entorn en què els tancaments no solen ser correspostos per noves obertures, i on la queixa d’un veí pot fer trontollar una programació. Aquests dies s’ha tornat a sentir amenaçat l’Heliogàbal, a Gràcia, per haver-se excedit en l’aforament, un cas en què Marcé diu tenir "tot l’interès del món a normalitzar". En un altre ordre, una vella normativa europea (2002) sobre contaminació acústica, invocada arran d’unes queixes a la Patum de Berga el 2022, té en suspens tot el sector de les festes majors (i dels festivals de cicle) i ha ocasionat una sèrie de reunions amb la Cultura per estudiar solucions. Observen que el compliment estricte atemptaria contra tota activitat musical en carrers, places i llocs habitats. "Ens juguem el futur de la música popular a Catalunya", adverteixen aquest diari fonts d’ARC, l’associació de mànagers i representants. Per ara, el missatge rebut és tranquil·litzador, però no les tenen totes. Més llenya: a Madrid, el primer concert del nou Bernabéu, divendres vinent (Locos por la música) ha sigut saludat per un comunicat del veïnat que denuncia els excessos de so i parla d’"abús" contra "els drets dels veïns". ¿Com resoldre aquest embolic? No és practicable "trobar la pedra filosofal", observa l’urbanista Francesc Muñoz. "L’economia de l’oci guanya pes, els efectes positius els disfrutem tots i els negatius recauen entre els que viuen en unes zones. Però hi ha maneres d’explorar que aquesta càrrega negativa es distribueixi", opina, amb referència a "compensacions" per als veïns. Mesures aquestes que ja estan sobre la taula i es practiquen, apunta Xavier Marcè, que veu ocasionals posicions "maximalistes, molt radicals", nos taxatius amb qui no és fàcil dialogar. "Si tu et compres un pis davant de la sala Razzmatazz, que fa 37 anys que està allà, ho hauràs de tenir en compte", afegeix el regidor. I acaba Muñoz advertint que "si no ets capaç d’admetre cert grau de sorolls i de flux de gent i de turistes, ho passaràs malament en una ciutat al segle XXI".

L’auge de la música en directe crea tensions en l’encaix urbà

Dues pulsions paral·leles perceptibles després de la pandèmia, l’afany d’oci col·lectiu i la sensibilitat per protegir la nostra bombolla individual, dibuixen un escenari de friccions i debat entorn del paisatge de festivals, amb el Fòrum en primer pla.

El més llegit