Bars de teatre amb poca gràcia

Com que de públic no en falta i hi sol haver cues per demanar i pagar, fa l’efecte que ningú es preocupa de canviar res als bars de teatres i auditoris. Al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L’Auditori, el Liceu i el Museu Nacional (MNAC) la concessió del bar és de la mateixa empresa de càtering, Singularis, divisió de càtering d’autor de Serunion. En tots s’hi serveix més o menys el mateix: entrepans, olives, xips i poc més. La brioixeria és poc desitjable. L’ampolleta d’aigua al TNC costa 2,20 euros; el cafè sol, 1,90 euros i una cervesa 3,30 euros. I el pack entreacte unipersonal amb un entrepà de formatge, xips i olives, 16 euros, beguda inclosa. La mateixa empresa que porta el TNC ofereix al MNAC bosses de xips Espinaler a 2,80 euros, el mateix val un iogurt Pascual i una cookie 3,30 euros. En l’apartat salat, per un entrepà d’ibèric amb brie es paguen 10,10 euros. Fer negoci amb aquests locals és complicat perquè no treballen tota la setmana, només obren quan hi ha funció. El Teatre Lliure compta des d’aquesta temporada amb la Fundació Mescladís darrere la barra. "És una entitat de caràcter social que va amb l’ADN de la institució", afirma Valeri Viladrich, gerent del Teatre Lliure. "La quantitat de gent que ara es queda a menjar a Montjuïc ha pujat aquest any, en part també perquè ja hi ha una entrada des del passeig de Santa Madona que permet veure que aquí hi ha un bar i restaurant", afegeix. Sense ànim de lucre L’horari, de 10 del matí a 11 de la nit, té vida independent de les funcions teatrals. Mescladís és una fundació sense ànim de lucre dedicada a la formació i inclusió laboral. "El 80% de les persones que formen surten amb feina", indica Viladrich, feliç d’haver emprès un camí diferent. Amb aquesta fundació hi ha sinergies. Per exemple, "les dues cuines industrials que hi ha a Montjuïc i que estaven infrautilitzades tornaran a ser útils", ja que s’estan fent els tràmits perquè convertir la cuina i bar en centre de formació. El Lliure de Gràcia històricament va tenir un bar i restaurant entranyable, amb menjar casolà i preus ajustats. De vegades fins i tot els actors es quedaven allà a sopar després de la funció. Però això ja no existeix. És impossible. Es va perdre la llicència de restaurant quan va tancar per remodelar la sala. "La moratòria per concedir noves llicències a Gràcia ens va afectar. Ara només tenim llicència de cafeteria". Però la idea és potenciar més l’espai la temporada vinent tenint en compte que els veïns, des de la pandèmia, s’han tornat ultrasensibles amb els sorolls. Els centres públics com el TNC, el Mercat de les Flors i L’Auditori han de fer una licitació per al servei de bar. El Lliure, el Palau de la Música i el Liceu, tot i que són fundacions privades, compten amb les administracions en el seu patronat i res s’escull a dit, sempre hi ha licitació pel mig. La Soleá, el bar del Mercat, és dels preferits pels teatrals per la varietat i qualitat dels seus aliments. El gestiona des de fa anys una família que tenia un bar a la plaça del Sortidor del Poble-sec. A l’estiu costa trobar lloc ja que funciona de punt de trobada del Festival Grec. "Tant la meva germana com jo som cuineres i fem menjar casolà, ja siguin pastissos, empanades, hummus o guacamole", comenta la Belén. Aquest és un dels seus secrets. Al TNC, la mateixa empresa que serveix als espectadors s’ocupa del càtering dels esdeveniments que se celebren al teatre, un requisit que fa difícil que petites empreses es presentin a la licitació. Només Singularis ho fa. El concurs es convoca cada quatre anys i els queda any i mig de contracte. "S’hi han interessat altres empreses però veuen un problema en la subrogació dels treballadors del bar, una cosa que està en les bases del concurs", explica Mònica Campos, directora executiva del TNC. Carme Portaceli, la directora artística des del 2020, considera que el bar necessita canvis importants, no només a la carta. "Un teatre és un lloc de trobada i el bar hauria de reflectir-ho. La gent que ve hauria de tenir ganes de venir per prendre alguna cosa i quedar-se després de l’obra. Però al TNC no passa i em sembla greu", diu. Ha intentat variar la carta i crear un xic més de caliu. Una oferta més variada "No he aconseguit ni posar sofàs o llums agradables per crear un ambient més acollidor", comenta la directora del TNC. Respecte al menú, li agradaria comptar amb plats senzills de temporada i una oferta més variada. També ha estudiat la possibilitat de cedir el servei del bar a una entitat social, però per a això haurien de canviar les bases del concurs. Singularis publica a la seva web que el Liceu va ser el seu primer client el 2007. En l’òpera barcelonina sí que hi ha un pack healty: flautí de cereals amb salmó fumat, ruca i formatge cremós o el sandvitx de pollastre, parmesà amb amanida i ceba cruixent acompanyat d’aigua o refresc. Val 13 euros, 15 si és amb cervesa, cava o vi. Singularis va pagar 125.000 euros (sense IVA) per quedar-se el servei de restauració al Liceu, on hi ha una licitació anual. La concessió inclou, també, el servei en els esdeveniments organitzats o gestionats pel Liceu. Al Teatre Grec, la concessió del restaurant no és la mateixa que la dels bars dels jardins cada any. Allà, al ser públic, també tot es licita. Des que Cesc Casadesús va arribar a la direcció del Grec, el porta un grup de tres restauradors del Poble-sec, amb dos anys pendents de contracte, si els renoven. Trobar bars amb preus ajustats als teatres no és fàcil. La millor qualitat-preu se l’emporten els que tenen més activitat diària, els que serveixen més hores seguides i treballen independentment de si hi ha o no funció, sobretot si estan a peu de carrer i ben situats. D’aquest perfil destaca el de la Sala Beckett, un dels més ben valorats pels teatrals.

Bars de teatre amb poca gràcia

Tota la creativitat i amor que els artistes aboquen a escena no se sol percebre en la restauració dels auditoris públics. El servei sol ser just, els preus cars i l’oferta millorable. La relació qualitat-preu està desequilibrada.

El més llegit