Premi per la llibertat de les dones a l’Iran

En els últims 24 anys, des que va publicar el seu primer i més celebrat còmic, l’autobiogràfic i referencial Persèpolis, sobre la seva infància i joventut al seu país, "la situació a l’Iran no ha canviat, sinó que s’ha agreujat". "Per això continuo parlant, parlant i parlant. Estem en una dictadura encara més violenta, en un règim totalitari molt salvatge, en un país on el 85% de la població vol un règim democràtic i secular. Això planteja un greu problema per als Guardians de la Revolució, que tenen el poder de la rica economia iraniana i no el volen deixar anar. Un país on el 68% de la població viu sota el llindar de la pobresa i els diners se’n van a les mans de la corrupció", va lamentar ahir la dibuixant i cineasta francoiraniana Marjane Satrapi (1969), per videoconferència, després de ser reconeguda amb el premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats per ser, segons el jurat, "una veu essencial per a la defensa dels drets humans i la llibertat i un símbol del compromís cívic liderat per les dones". Incòmoda davant els premis Combativa, reivindicativa i compromesa, però "incòmoda" davant els premis i els focus, mai es mossega la llengua. L’autora de Persèpolis –que "plasma exemplarment la recerca d’un món més just i integrador", segons l’opinió del jurat– i d’altres còmics sobre la seva història familiar, com Brodats i Pollastre amb prunes, va coordinar i va dirigir recentment l’obra col·lectiva Dona Vida Llibertad (amb 17 dibuixants, entre ells els espanyols Paco Roca i Patricia Bolaños), que pren el títol del lema de les massives protestes de la revolució del vel a l’Iran, desencadenada per la mort el 2022 de la jove Mahsa Amini en mans de la policia de la moral del règim per no portar ben col·locat el vel islàmic, i enfoca la posterior i brutal repressió. Per a ella, el guardó celebra "la ferotge lluita" del seu poble "pels drets humans i la llibertat. Avui s’honra tots els joves que han perdut la vida i els que continuen el combat per la llibertat a l’Iran". Satrapi va dedicar el premi al raper Toomaj Salehi, "condemnat a mort fa uns dies per cantar a la llibertat". "És la veu de l’Iran. Cal escoltar el seu rap, parla de tots els pobles de l’Iran, de totes les classes socials. Crida a la unitat sense cridar a la violència. L’han amenaçat, detingut, li han trencat la mandíbula i la cama a cops. Executar-lo a ell és executar tota la joventut, tot l’Iran", va recalcar abans de llançar un dard contra Josep Borrell, alt representant de la UE per a Afers Estrangers i de Seguretat, per no considerar l’Iran un estat terrorista. "Li donaria una plantofada. L’Iran està portant a terme cinc guerres, a l’Iraq, al Iemen, a Síria, al Líban i a l’Iran contra el seu poble, amb grups terroristes que no funcionarien sense l’ajuda dels Guardians de la Revolució. ¿Què més necessita per reconèixer que és un estat terroristes?", es va preguntar. Les protestes després de l’assassinat d’Amini són, segons la cineasta, "una revolució iniciada i liderada per dones en la qual cada dia noies són detingudes i colpejades i en la qual també ajuden homes". Les més de 800 persones executades l’any passat pel règim del líder suprem Ali Khamenei, detalla, són homes. "Només es pot arribar a algun lloc si les dones es manifesten. Són el 50% en totes les societats, i quan la meitat d’una societat no té drets, ningú els té. L’Iran del demà és l’Iran de les dones. Són persones que entreguen la seva vida i la seva joventut i sense elles no anirem enlloc. Brindo pel seu valor i valentia i el dels homes que les recolzen", exclama Satrapi, que es considera "molt feminista". "El feminisme no és un combat de dones contra homes, és igual de bo i beneficiós per a tots, perquè a ells els treu la pressió d’estar obligats a guanyar el pa. Quan això s’entengui haurem guanyat molt. Estic en contra de l’estructura patriarcal, que és la base de la dictadura, on es parla de les dones com ho fa Trump, dient que ‘les agafa pel cony’. Homes i dones som iguals. La diferència està en el comportament social que ens ensenyen", reflexiona, per afegir que "moltes nenes i dones, i també molts homes", han llegit Persèpolis, que ella mateixa va convertir en pel·lícula d’animació i en la qual va relatar la seva infància a l’Iran; la seva adolescència a Viena, on els seus pares la van enviar per allunyar-la de les imposicions de la República Islàmica sorgida després de la revolució del 1979, i els seus primers anys d’adulta estudiant Belles Arts de tornada a Teheran, d’on va marxar per instal·lar-se definitivament a França. Directora de pel·lícules com The Voices o el biopic de Madame Curie Radioactive, i que aquest any estrenarà Paradis Paris (amb Monica Bellucci, Rossy de Palma i Eduardo Noriega), de nena volia ser Batman, perquè "era un ésser fosc i feia justícia" i perquè "no tenia referents dones". Ni superiors ni inferiors "A les nenes cal donar-los models perquè entenguin que som éssers humans, ni superiors ni inferiors a ningú, i que com a tals són lliures, també per defensar-se i lluitar. Una dona també pot ser violenta, cínica i manipuladora. Continuem parlant de la bellesa i la dolçor de les dones quan les qualitats més importants de l’ésser humà han de ser la intel·ligència, l’empatia, la compassió. Un ésser humà sense compassió no ho és, és un psicòpata". El Princesa d’Astúries, opina, "pot ajudar a posar llum i a centrar el focus en el problema [de l’Iran]. El que publiquin els periodistes serà llegit per persones que constitueixen l’opinió pública, que és la que obliga els polítics a prendre decisions". "Mentre a Occident es parlava [de la revolució del vel] a l’Iran no es matava. Quan es va deixar de parlar-ne van continuar les execucions. És un sistema podrit que tem que des d’Europa se l’assenyali amb el dit", diu. Afirma que "no hi ha gaires diferències entre un cristià fanàtic, un jueu fanàtic i un àrab fanàtic". Per ella, "el problema de la religió és que impedeix a la gent parlar i reflexionar, pretén donar respostes fetes. El resultat, la barreja de religió, Estat i fanatisme, és nefast. Si dediques temps a pensar, parla la raó i no t’enfurismes perquè intentes entendre l’altre. El costat monstruós de l’ésser humà no té límits geogràfics ni culturals, l’estupidesa és a tot arreu". "La vida és curta i difícil, ¿per què la compliquem amb tant odi? Tots morirem, així que hauríem d’intentar unir-nos", es pregunta qui, no obstant, deixa anar: "Si jo em converteixo en símbol del diàleg i la tolerància i rebo aquest premi és que el món deu anar molt malament, perquè no soc ni supersimpàtica, ni supertolerant".

Premi per la llibertat de les dones a l’Iran

La cineasta i dibuixant Marjane Satrapi, autora de ‘Persèpolis’, és reconeguda amb el Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats per la seva «defensa dels drets humans».

El més llegit