Alavedra, del pujolisme punka la filosofia de l’"uf, va"

Alavedra és un grup de pop de guitarres barceloní que pren el seu nom de qui va ser conseller de Governació, Indústria i Economia durant el govern de Jordi Pujol entre 1982 i 1997. En la primera gravació que va fer Alavedra, un EP titulat A la merda, publicat el 2018, s’incloïen una desgavellada versió del clàssic Johnny B. Goode de Chuck Berry rebatejada com Jordi Pujol i una cançó pròpia anomenada La Moreneta. Dissabte passat, en el concert que va fer a la sala La Nau, amb totes les entrades venudes, el bateria i cantant Ret (Albert Rams) portava una samarreta vintage de Convergència i Unió. Són massa pistes per no fer-se preguntes: ¿representa Alavedra la facció punk-rock del "peix al cove"? "Quan vam muntar el grup i vaig començar a portar les primeres cançons, em venia de gust fer humor de la catalanitat, i d’allà van sortir el nom i les cançons sobre Pujol i la Moreneta –explica el Xiri (Oriol Romaní, guitarrista i cantant)–. A partir d’allà, vam seguir un temps amb la conya del rock convergent, però aviat ens en vam avorrir i vam passar a altres coses". Alavedra va néixer com un espai de "pura diversió" davant allò solemne i avorrit. El Ret i el Xiri havien format part de MiNE!, grup de pop intens que, després de guanyar el concurs Sona 9 el 2009, es va vestir per a l’èxit però l’èxit no va acabar d’arribar mai. "Allà ens vam cremar bastant, perquè quan poses molt esforç i dedicació en una cosa i no acaba de sortir, genera frustració i ressentiments –exposa el Xiri–. Amb Alavedra, la idea primigènia era muntar un grup que no impliqués mals rotllos, amb zero expectatives i zero responsabilitat." "Era una via de fuita’escapament, un grup de col·legues per als col·legues, sense cap pretensió", confirma el Ret. En el moment de la fundació, al costat dels dos ex MiNE! ja estava Dani Belenguer (baixista i cantant). Poc temps després se’ls va sumar el Genís Pena (guitarrista i cantant), que en aquell temps treballava al festival musical Primavera Sound i des de fa una mica més de tres anys exerceix com a project manager de les Gallery Sessions. Els quatre porten tatuada en alguna part del seu cos (braços, preferentment) l’expressió "Uf, va", que, a més de ser el títol del primer àlbum d’Alavedra, del 2021, és un lema que sintetitza, diuen, l’essència metafísica de la banda. "És el meu motto vital –comenta el Xiri–. A mi tot em fa molta mandra, però després no sé dir que no i acabo fent les coses". Aquesta filosofia de l’"Uf, va" és la que ha anat guiant els passos d’Alavedra des dels inicis al local d’assaig que compartien al barri del Carmel amb altres grups, com Pantocrátor i Diamante Negro, tota una microescena per a la qual van encunyar, com a broma, l’etiqueta de "so Carmel" amb la intenció de cridar l’atenció dels mitjans. "Ho vam dir en una entrevista a veure si colava, i ens el van comprar. Fins al punt que tres mesos després vam veure un treball de final de carrera en el qual es parlava del "so Carmel", i hi havia uns gràfics i una mica de xafardeig". En aquests anys, gairebé sense voler-ho, el quartet ha anat deixant enrere el desgavell del principi –"ja hem cremat l’etapa de viure de la conya"– mentre es construïa una carrera "esglaó a esglaó", com apunta el Genís. "Hem anat de gira per Espanya, hem omplert una sala com El Sol de Madrid, hem tocat al Primavera Sound i al Canela Party... Són resultats que, quan vam començar, no ens podíem ni imaginar". El Dani, el Genís, el Ret i el Xiri tenen ara motius de sobra per prendre’s el grup ben seriosament i, fins i tot sense acabar-s’ho de creure gaire ("uf, va"), han decidit posar-s’hi. Pop de guitarres El maig passat, els Alavedra van aprofitar uns concerts a Andalusia per passar-se per l’estudi de Paco Loco, a El Puerto de Santa María, i gravar allà l’àlbum que els ha de permetre assentar-se com a peça important del circuit del "pop de guitarres amb una mica de pseudopunk", un paquet en el qual ells inclouen bandes com ara Carolina Durante, Mujeres, Camellos, La Paloma, Shego i Cala Vento, per esmentar-ne mitja dotzena. "És una escena que en els últims 10 anys ha tingut un boom molt fort i ens estem aprofitant d’aquesta situació", admet el Genís. El disc no sortirà fins al juny, però els quatre avanços que ja han vist la llum –La excusa perfecta, Feliz a la fuerza, Personalidad i Chamartín– revelen un salt de qualitat en la composició i un so i uns arranjaments molt més cuidats. També s’hi percep un escorament cap al pop. "En el fons som molt popers. Allò del punk era una tapadora perquè no sabíem tocar gaire bé", aclareix el Xiri. I es fixen com a objectiu "arribar a estar en primera, tot i que sigui lluitant per la salvació". Però, ¿què significa estar en primera en el panorama del pop de guitarres a Espanya? "Ingressar uns 25.000 o 30.000 euros per persona a l’any i poder dedicar-te al teu projecte musical", respon el Xiri. "Llavors –salta el Genís– nosaltres no estem en primera ni de punyeteríssima broma".

Alavedra, del pujolisme punka la filosofia de l’"uf, va"

El quartet barceloní, que va ser pilar de l’inexistent ‘so Carmel’, deixa enrere «l’etapa de la conya» i prepara amb el seu nou disc l’assalt a la part baixa de la primera divisió del pop de guitarres espanyol.

El més llegit