Serrat corona la seva trajectòria

El premi Princesa d’Astúries de les arts 2024 va distingir ahir Joan Manuel Serrat "per l’abast d’una trajectòria artística que transcendeix la música i es fa referent cívic, sumant a les lletres de les seves cançons la força de l’himne col·lectiu amb voluntat universal". És l’argumentació del jurat que, per unanimitat, va concedir el premi al cantautor barceloní en nom de la Fundació del mateix nom, institució que guardona cada any persones, grups o institucions per la seva aportació al patrimoni cultural de la humanitat. Joan Manuel Serrat suma així aquesta alta distinció al seu currículum després d’haver posat, el desembre del 2022, fi a la seva activitat als escenaris, que no a la seva dimensió d’autor de cançons, ja que ha deixat la porta oberta a publicar noves composicions en el futur. L’autor de peces referencials com Mediterráneo, Paraules d’amor o Aquellas pequeñas cosas que va complir 80 anys el 27 de desembre, va obtenir el guardó imposant-se a un total de 50 candidatures de 21 nacionalitats. "No trobo millor manera que una distinció tan prestigiosa com aquesta per acomiadar una carrera professional llarga i satisfactòria com la meva. Voldria agrair al jurat haver valorat tan generosament els meus mèrits i també donar les gràcies a tots aquells que en aquesta ocasió i en altres d’anteriors van proposar unir el meu nom a la llista de guardonats per aquest premi", va agrair Serrat en unes declaracions facilitades per l’organització. La Fundació Princesa d’Astúries va valorar que les cançons de Serrat estan integrades "a la memòria emocional de diverses generacions d’Espanya i Iberoamèrica" i va destacar el seu cultiu de dues llengües, català i castellà, "lluny de qualsevol enfrontament, des d’un equilibri natural com a vehicles de concòrdia i entesa". El text posa un accent en la seva adaptació de textos literaris d’autors com Antonio Machado, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Pablo Neruda, Mario Benedetti i Eduardo Galeano, així com la seva amplitud de registres sonors. "Aquests poetes han influït en la seva pròpia creació musical, que també està marcada per altres gèneres, com el folklore català, la copla espanyola, el tango, el bolero i el cançoner popular d’Iberoamèrica". La institució va realçar també el "compromís i defensa de la democràcia i els drets humans" per part del cantautor, i recorda que "el 1978 va recolzar sense reserves la Constitució espanyola" i que en els anys 70 i 80 "es va convertir en un símbol en molts països d’Iberoamèrica, no només per la seva qualitat artística, sinó també pel seu compromís davant les dictadures i règims dictatorials militars". La Fundació va afegir una consideració de signe polític al destacar que "en els últims anys s’ha mostrat molt crític amb la deriva presa per l’independentisme català i ha criticat durament la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre del2017". Els premis Princesa d’Astúries, denominats Príncep d’Astúries fins al 2014, quan van canviar de nom en al·lusió a l’hereva de la Corona, la princesa Elionor de Borbó, distingeixen des de 1981 persones, grups o institucions de l’àmbit internacional, tot i que amb especial atenció al món hispànic. El de les arts, una de les seves vuit categories, va anar a parar l’any passat a Meryl Streep, i en altres edicions el van obtenir figures ubicades al món de la música, com Carmen Linares (2022), Ennio Morricone i John Williams (2020), Bob Dylan (2007) o Paco de Lucía (2004). Serrat va realitzar el 2022 la seva gira de comiat dels escenaris, si bé no ha tancat la porta a continuar component cançons i a publicar-les. Aquesta distinció se suma a altres que el cantautor del Poble-sec ha obtingut en els últims temps, com la Medalla d’Honor de la SGAE, el Premio Nacional de Cultura o la Gran Creu de l’Orde Civil Alfons X el Savi, així com la investidura honoris causa de la Universitat de Barcelona. Octubre vinent L’entrega del guardó se celebrarà, com és tradicional, l’octubre vinent, en una cerimònia presidida pels Reis, acompanyats per la Princesa d’Astúries i la infanta Sofia. El premi està dotat amb una escultura de Joan Miró, un diploma, una insígnia i la quantitat en metàl·lic de 50.000 euros. El jurat, reunit a Oviedo, va ser presidit per Miguel Zugaza Miranda i integrat per Claude Bussac, Josep Maria Flotats, Sergio Gutiérrez Sánchez, Maribel López Zambrana, Antonio Lucas, Joan Matabosch, Isabel Muñoz Vilallonga, María Pagés, Helena Pimienta, Martha Thorne, Rosa Torres-Prado i Carlos Urroz.

El més llegit