Confeti, de Jordi Puntí, i Orquestra, de Miqui Otero, són dues novel·les que semblen cridades a figurar entre els llibres de ficció més sol·licitats en aquest Sant Jordi; dues obres que arriben a la festa de dimarts precedides d’unes crítiques entusiastes i que, més enllà d’uns títols que podrien pertànyer al mateix camp semàntic, presenten interessants punts de connexió: la presència de la música, la relació entre memòria i ficció, la troballa d’una veu narrativa singular... A tall de pròleg de Sant Jordi, EL PERIÓDICO, diari en el qual col·laboren els dos autors, els va reunir al Palau de la Música Catalana en un cara a cara en el qual cadascun d’ells va parlar de la novel·la de l’altre amb generositat i admiració sincera i en el qual tots dos van intercanviar reflexions entorn de diversos assumptes. Aquestes són algunes de totes les idees que van sorgir-hi:
* Fe d'errates
¿Què tenen en comú la trepidant Nova York de l’era del jazz i un plàcid poblet gallec que viu de l’explotació forestal? La resposta està en la literatura i, més concretament, en les últimes novel·les de Jordi Puntí i Miqui Otero. EL PERIÓDICO els va reunir per parlar d’això i de moltes coses més.