El meu bolso de Sant Jordi

Ser una veterana de Sant Jordi em serveix per saber quines coses he de posar al bolso aquell dia, el que he de posar-me i el que he de fer o no he de fer. El bolso és important. Els meus imprescindibles de Sant Jordi són la ploma i la tinta. Detesto el boli. Més encara, aquest boli amb la marca de la cadena de llibreries que m’espera a les parades. Firmo amb ploma, cada any una elegida per a l’ocasió, el mateix que el color de la tinta. Aquest any encara no m’he decidit. La ploma serà amb molta probabilitat japonesa i referent a la tinta, tinc dubtes entre els violetes i els blaus tornassolats. Portaré també algun detall especial per afegir a les firmes. És un dia especial, molt propici als detalls. Paraigua, tot i que tant de bo no el necessiti (quina angoixa la predicció del temps). Mocadors d’un sol ús, per als atacs d’al·lèrgia. Caramels de mel i llimona, per als de tos. No s’ha d’oblidar que és primavera i que Sant Jordi és un dia molt llarg. I aquest any la cosa ve una mica dislocada. Hi ficaré el ventall i la bufanda, que tot pot passar. Sense oblidar el carregador del mòbil, per ressuscitar l’aparell durant el còctel que al migdia ofereix la meva editorial, on tots els enxufes seran ocupats. L’abillament. Jaqueta, perquè al matí farà fresc però la jornada anirà cap al càlid, si no cap al tòrrid. Sota les carpes d’algunes llibreries fa de vegades una calor terrible. Sabates còmodes (molt important). Els principiants de Sant Jordi se’ls reconeix pels peus (i per la cara de dolor). Tot i que hi ha coses que ni les sabates remeien. Aquest dia s’ha de caminar molt, les firmes són lluny unes de les altres, a partir del migdia és impossible avançar entre la multitud, i els signants patim l’indicible per arribar a l’hora en què se’ns anuncia. Així que perdó, lectors, en el meu nom i en el de tots els meus col·legues: farem tot el possible. I gràcies per la paciència i la generositat que sempre demostreu. Sense poder anar al bany Aprofito per llançar, en la meva qualitat de gata vella, algun consellet als principiants de la Diada: res de sabates de taló o d’estrenar calçat, ja ha quedat clar. Tot i que n’hi ha més. Res de beure aigua. Escriptors: no begueu. No caigueu en la trampa de consumir l’ampolleta d’aigua que us deixen sobre la taula de firmes. A Sant Jordi els escriptors no podem anar al bany. No hi ha temps, no hi ha on fer-ho i, a més, no està previst. De la mateixa manera, millor no mengeu gaire a l’hora del dinar. L’ensopiment és tremend a primera hora de la tarda. Mai oblidaré un pobre col·lega que feia capcinades, sota un solet benefactor i davant una fila de lectors de les seves novel·les molt sorpresos . El dia de Sant Jordi pot passar de tot. També que els escriptors s’adormin mentre et firmen el llibre. Resumint: portaré un bolso enorme. Hi ficaré també l’alegria i l’entusiasme que el dia i els lectors mereixen. Sant Jordi és l’únic dia de l’any en què els llibres i els que els estimen són el centre del món. És a dir, l’únic dia en què el món està en ordre. Feliç Sant Jordi a tothom.

El meu bolso de Sant Jordi

És l’únic dia de l’any en què els llibres i els que els estimen són el centre del món; és a dir, l’únic dia en què el món està en ordre

El més llegit