Venim d’una època que el llenguatge de la música pop (i voltants) es va imbuir del nosaltres, efecte de la crisi del 2008 i del 15M: horitzontalitat, cites a Brossa ("la gent no s’adona del poder que té", cantava amb vehemència Maria Arnal), verb aïrat contra les desigualtats. ¡Fins i tot Miguel Bosé va gravar un tema titulat Sí se puede! Es respirava un afany per fer pinya amb l’audiència, compartir desil·lusions i indignacions, clamar per la transformació social.
¿El pop camina cap a la melancolia i el narcisisme?
Una tendència de la música actual apunta a deixar de banda la pulsió col·lectiva i transformadora de la dècada anterior i expressar angoixes més íntimes, amb la tristesa convertida en traç generacional.
Temes:
El més llegit
- L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina