Venim d’una època que el llenguatge de la música pop (i voltants) es va imbuir del nosaltres, efecte de la crisi del 2008 i del 15M: horitzontalitat, cites a Brossa ("la gent no s’adona del poder que té", cantava amb vehemència Maria Arnal), verb aïrat contra les desigualtats. ¡Fins i tot Miguel Bosé va gravar un tema titulat Sí se puede! Es respirava un afany per fer pinya amb l’audiència, compartir desil·lusions i indignacions, clamar per la transformació social.
¿El pop camina cap a la melancolia i el narcisisme?
Una tendència de la música actual apunta a deixar de banda la pulsió col·lectiva i transformadora de la dècada anterior i expressar angoixes més íntimes, amb la tristesa convertida en traç generacional.
Temes:
El més llegit
- La fiscalia investiga una vintena de casos d’abús econòmic d’avis
- Teresa Garcia-Milà, primera dona que assumeix la presidència del Cercle
- Dues netes aprofitades: les acusen de robar 85.000 euros a la seva àvia
- La productivitat per hora treballada puja però els salaris reals baixen
- Pardo de Vera va cedir contractes de 6,8 milions a una firma a petició de Koldo