Antoni Gaudí va morir el 10 de juny del 1926, als 73 anys, a l’hospital de la Santa Creu, un lloc que coneixia bé. L’obsessió de l’arquitecte per reproduir les formes de la natura va arribar al paroxisme amb la Sagrada Família. Volia models per a totes les escultures. Fotografiava els elegits i normalment els treia motllos de guix. Va quedar molt satisfet amb la troballa d’un gegant amb sis dits a un peu (un senyal maligne, va interpretar) que es convertiria en el soldat que mata innocents per ordre d’Herodes a la façana del Naixement. La burra que munta Maria, amb Jesús a coll, durant la fugida de la família a Egipte va haver de ser hissada amb un arnès perquè no es mogués i va poder fer la seva matriu. Unes fonts diuen que l’animal era propietat d’un ferroveller i d’altres que pertanyia a una venedora de terra. Gaudí i el seu equip van cloroformitzar galls dindis i pollastres per buidar-los en escaiola. En hospitals van aconseguir esquelets per aprofundir en la investigació de l’anatomia humana.