El desig femení. La sexualitat femenina. El cos femení. Part important del cine i de la literatura actuals, per extensió, de la conversa cinematogràfica i literària, gira entorn d’aquests temes. I, en la majoria dels casos, les obres sobre aquests conceptes són d’autores. Si, cenyint-nos al cine, crida l’atenció que el cos, la sexualitat i el desig femenins siguin avui tan presents en el cine (i en la televisió) és perquè no sempre va ser així. O perquè ho van ser, però no de la mateixa manera. No obstant, aquesta nova reivindicació del cos i del desig no parteix de zero. Catherine Breillat (França, 1948) és un referent poderós, una autèntica pionera. Des del seu debut el 1976 amb Une vraie jeune fille, fa gairebé 50 anys que la cineasta pensa aquests temes i els representa amb convicció. També causant irritació per la gosadia, la cruesa i els (voluntaris) lliscaments cap al vessant problemàtic amb què ho ha fet. I amb els que ha defensat les seves propostes.