La mirada crítica de Pier Paolo Pasolini marca la seva producció literària, teatral i cinematogràfica. La seva intenció sempre ha sigut remoure el lector o l’espectador amb els seus personatges al límit i a Orgia, obra teatral estrenada el 1968 a Torí, traspassa aquesta frontera en una tragèdia que porta els seus intèrprets per un arc dramàtic sorprenent, a una caiguda a l’abisme que es pot extrapolar fàcilment a la deshumanitzada societat actual. Per Pasolini no hi ha esperança, i això queda clar en la relació de la parella que protagonitza aquest retrat descarnat, en el qual la violència es confon amb el plaer, en el qual la recerca de poder, amb el sexe com a excusa, es converteix en pudents actituds repressives cap al que ésdiferent.