La figura del fan hipermotivat, disposat a gastar-se el sou en discos, samarretes i entrades de concerts dels seus ídols, és tan antiga com la cultura pop (o més encara), però mai havia constituït un segment de mercat tan identificable i explotable. La tecnologia fa possible que el superfan o superoient sigui rastrejable i que el seu afany per accedir a tot allò que l’artista produeixi o toqui amb els seus dits arribi a ser monetitzat: en això hi ha la nova fixació de la indústria musical, desitjosa d’establir vincles forts amb l’audiència més estimulada en un context de fragmentació del mercat, que es publica més música de la que podem incloure (les 120.000 cançons abocades cada dia a les plataformes de streaming).