Judici a ‘La manada’ al Romea

Cinc anys després de la seva estrena torna Jauría, la premiada obra de Jordi Casanovas sobre el cas de ‘La manada’, amb una dramatúrgia que es basa en tot el que van dir en el judici els llavors acusats i la víctima de la violació grupal a Pamplona, durant les festes de sant Fermí, que va sacsejar la societat espanyola el 2016. L’aplaudit muntatge dirigit per Miguel del Arco, que es va estrenar al Teatre Pavón de Madrid i que no es va veure en un gran teatre de la ciutat de Barcelona, s’estrena demà amb un repartiment de joves actors catalans i una nova producció que recala al Teatre Romea fins al 5 de maig. Aquesta ficció documental creada a partir de material real compta en aquesta ocasió en el repartiment amb Ángela Cervantes, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas. L’interpreten després d’haver fet una quinzena de bolos a Catalunya. "Fa temps que teníem ganes de poder mostrar aquesta obra a Barcelona amb un nou i fantàstic equip –va reconèixer Casanovas–. La perspectiva d’aquests quatre anys han permès tenir una altra aproximació amb variacions molt especials i emocionants". El judici a ‘La manada’ va suposar un abans i un després. No només des del punt de vista legal, sinó també en la percepció sobre la violència masclista. "Aquest no és un espectacle qualsevol perquè va més enllà de l’artístic", va exposar Miguel del Arco en la presentació. Quan el van posar en marxa per primera vegada a finals del 2018, tenien la sentència de Navarra que va qualificar l’esdevingut com a abús sexual. Més endavant, i davant l’enrenou mediàtic provocat, va sortir la sentència del Suprem, que sí que va considerar l’esdevingut com a violació, fet que van incorporar al muntatge. La peça es va estrenar en un clima de tensió, recorda el director: "Ens van acusar des de la caverna. Deien que ens havíem doblegat a les feminazis, i les feministes ens van fer una pintada al teatre en la qual es podia llegir ‘fuck monetitzar drames’", va recordar. En aquell moment el que el va ajudar va ser el suport de la família de la víctima. "Ella no va venir a veure l’obra; els seus pares, sí", va recordar. En aquesta ocasió ha pogut treballar amb més distància i calma. El valor de la paraula Com la primera vegada que va muntar aquesta peça que ha captivat gent de totes les edats, el seu objectiu és "fer d’aquest pou de merda, perquè és brutal tot el que aflora, alguna cosa que subjugui l’espectador perquè no deixi de mirar". I amb l’experiència adquirida, "ara hem anat més enllà en la forma i en la qüestió rítmica. És el mateix espectacle, però hem anat més lluny escènicament". Dotar d’emoció un text que la primera vegada que el va llegir li va semblar "àrid i sec" era el seu principal repte. Per Casanovas el valor de l’obra rau en el que traspuen les paraules dites en el judici. "La manera d’expressar-se dels personatges masculins, que pensen que estan explicant que no van fer res malament, expliquen com veuen la dona. I això ens mostra la seva condició real. Són petites paraules que, posades en un escenari i fixant-te en el seu doble significat, permeten veure tot el que hi ha a sota del que diuen. I se’t posa la pell de gallina perquè en el fons no difereixen tant de gent que coneixem. Són paraules que no serien titulars de premsa. Com a espectador és molt diferent veure l’obra que escoltar la notícia o llegir al respecte". I per respectar-ho al màxim Casanovas no va voler traduir l’obra al català: l’únic en català és la veu en off. Ni per a ell ni per a Del Arco tindria sentit haver canviat l’idioma en el qual es van expressar els detinguts, els sevillans José Ángel Prenda, Alfonso Cabezuelo, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero i Ángel Boza, que van ser condemnats a 15 anys de presó, per les agressions sexuals a una madrilenya de 18 anys. El text és el mateix. Casanovas no ha volgut afegir-hi res relacionat amb l’efecte que aquest judici ha produït en la societat a tall d’epíleg. "No fa falta afegir-hi res. Molta gent que ha vist la funció aquests dies en gira s’ha adonat de la importància d’aquest cas veient l’obra". Aquest cas va canviar la societat espanyola, va canviar les lleis i la manera de jutjar actituds masclistes. L’obra permet veure què va passar en aquells tres anys –des del judici fins a la sentència definitiva– perquè com diu la víctima en l’obra "aquella va ser una nit terrorífica però el pitjor havia d’arribar". Ben aviat es compliran 10 anys d’un cas que recentment ha tornat a ser notícia gràcies a un documental a Netflix No estás sola: la lucha contra La Manada. ¿Quant hem avançat com a societat? "Ara hi ha constància estadística de més denúncies. M’agradaria pensar que casos com aquest han ajudat que es produeixin més denúncies i no com passava abans, que per la pressió que hi havia al voltant d’aquests casos, no es denunciava". L’actriu Ángela Cervantes (Com si fos ahir) interpreta la víctima. "No ha sigut fàcil aquest viatge per la temàtica, el respecte, la por. Però, professionalment i personalment, m’he sentit molt ben acompanyada. Hi ha nervis per estrenar a Barcelona però també molta il·lusió de fer-ho a casa". Jauría mostra la visió del que va passar entre els atacants i la víctima a partir de les transcripcions dels testimonis durant el judici. Segons Quim Àvila, "ells no són tan lluny del que podem arribar a cometre en un context de grup o de festa. La força del grup és molt bèstia". I Francesc Cuéllar, afegeix: "Tot i que hi ha individualitats, ells són un ens, un grup fruit d’una cultura i un caldo de cultiu que el 2016 reflectia un tipus de masculinitat que existia".

Judici a ‘La manada’ al Romea

‘Jauría’, la premiada obra de Jordi Casanovas, fa per primera vegada temporada a BCN amb una nova producció dirigida per Miguel del Arco.

El més llegit