Veu de l’anticolonialisme

Sempre serà recordada com l’escriptora que en els temps més foscos del Nobel de literatura (2018) va obtenir el simbòlic, però carregat de dignitat, Nobel alternatiu. Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, Guadalupe, 1934) va ser una escriptora secreta, que en els últims anys va deixar de ser-ho, habitant de Guadalupe, caribenya per tant, i un exemple significatiu de la varietat de la literatura francesa, ja que en aquest idioma literari es va expressar. L’autora va morir dilluns passat als 90 anys, a la seva casa de Gòrda, a prop d’Avinyó, amb les seves forces físiques ja molt minvades per la malaltia degenerativa que la va perseguir en els últims temps i que la va postrar en una cadira de rodes. Condé va ser una gran lluitadora i una incansable viatgera, cosa que li va servir per tractar temes com el postcolonialisme, la sexualitat femenina i la diàspora dels africans. Però per arribar a ser la gran activista que a més va ser va haver de passar per un llarg periple. L’autora només va tenir consciència de la seva negritud quan amb 16 anys es va traslladar a París a estudiar. A Guadalupe, membre d’una família de classe alta nativa, que la va contemplar, mai es va sentir diferent, però sí a la capital francesa, que els seus pares consideraven el "millor lloc del món". "Els parisencs creien que per ser negra jo era inferior, així que vaig haver de demostrar-los que tenia talent", explicava. La seva formació acadèmica va estar a punt de truncar-se després de quedar-se embarassada de l’activista haitià Jean Dominique (a l’endemà de saber ell la notícia, va volar de tornada al seu país). La maternitat no li va impedir continuar estudiant a la Sorbona, tot i que acabés els seus estudis molts anys després. El 1958, es va casar amb l’actor Mamadou Condé, tan sols, segons va dir, per desempallegar-se de l’etiqueta de mare soltera. El matrimoni va ser un desastre: ell era home sense inquietuds polítiques, més aviat conservador, i ella, una entregada marxista. Així que va optar per recórrer diversos països africans com el Senegal, Costa d’Ivori i Guinea, a la recerca de les seves arrels, amb unes expectatives tan romàntiques que van xocar contra la realitat: allà també va ser considerada una estrangera, li van dir tubal, que significa "dona blanca". I és que Condé, afrodescendent de cor francès, es negava a vestir a l’estil africà només per complaure les convencions. En aquella època intensa, en la qual la van arribar a deportar a Londres en la seva estada a Ghana, el Che Guevara, Malcom X, Julius Nyerere, la flor i nata de la contestació revolucionària i negra van ser els seus companys de fila. Malgrat que havia escrit durant tota la seva vida, no va ser fins a ben complerts els 40 que es va decidir a publicar. Heremakhonon, la seva primera novel·la, narra el procés d’una dona negra que arriba comprendre que la recerca de la seva identitat ha de procedir de si mateixa abans que d’unes arrels geogràfiques concretes. El 1982, es va casar amb el seu traductor a l’anglès, el britànic blanc Richard Philcox, que li va aportar, segons les seves paraules, l’estabilitat que va buscar durant tota la seva vida com a persona i com a escriptora. n

El més llegit