¿Quin tracte mereixen aquelles figures públiques que van cometre abusos sexuals i van mostrar penedir-se’n, i què compta com un acte de contrició veritable? ¿Hauria qualsevol transgressió d’aquesta índole de comportar la mort professional? Si no, ¿quant se suposa que ha de durar la penintència? ¿I fins a quin punt comporta la seva rehabilitació una negació de la de les seves víctimes? Són preguntes que sorgeixen de manera gairebé inevitable al parlar del que coneixem com a cultura de la cancel·lació, i que resulten especialment difícils de contestar al fer-ho concretament del cas de Louis C.K.
DISPONIBLE a MOVISTAR PLUS+
Louis C. K. i la cultura de la cancel·lació
La proclivitat de l’humorista a masturbar-se en públic havia sigut un secret a crits
No va trigar a recuperar la popularitat i el favor de bona part del seu públic
El documental ‘Louis C. K.: Perdón (o no)’ explora la repercussió que l’escàndol d’assetjament sexual que l’aclamat còmic va protagonitzar el 2017 va tenir per a la seva carrera, les seves víctimes i el món de la comèdia en general.
Temes:
El més llegit
- Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius
- Una vorera infernal i un cel entre núvols
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura
- BCN reprèn el repte de construir l’escalinata de la Sagrada Família
- La F de Fahrenkamp fa que Óscar Díaz guanyi ‘Pasapalabra’