Va sortir caminant amb gambades i braçades àmplies. No eren ràpides, cosa comprensible per a qui desitgi fugir de 430 dies d’empresonament i arribar a la llibertat. No. El llenguatge del cos de Dani Alves sortint de la presó era el propi d’un alfa, d’algú que pretén presumir i marcar territori. Vaig imaginar que es devia tractar de la seva manera habitual de caminar, així que vaig anar a buscar-lo en altres situacions corrents per comparar-ho. M’equivocava, però: el futbolista no sol caminar ni gesticular així.

Potser es va sentir intimidat davant la gran concentració de mitjans de comunicació i la manifestació de funcionaris que demanaven justícia per a la Nuria (i seguretat per a tots els que treballen dins dels centres penitenciaris, on, a diferència del que creu la Generalitat, no hi ha els mons de Disney i sí els dels Grimm).

Justícia per a rics

Però Alves està més que acostumat a les multituds i ni tan sols va haver d’enfrontar-se a ningú que li cridés la seva sentència: "Violador". A més de la postura alfa, després de reunir un milió d’euros per a la fiança i beneficiar-se de la justícia per a rics, l’exjugador del Barça mirava endavant (res a amagar) amb la barbeta altiva. Un gest desafiador que contrastava amb l’actitud capbaixa (submisa) que va mantenir quan es va asseure davant el jutge. Ves a saber, igual que va canviar fins a quatre vegades de versió sobre el que va passar al bany del Sutton, també ha de considerar quan li convé mostrar-se penedit/obedient i quan es pot permetre vacil·lar el personal. No obstant, durant la passejada des de la porta de la presó fins al cotxe que l’esperava, fins a dues vegades no va aguantar la pressió i va abaixar el cap.

També destacava el moviment de la mandíbula. Tot i que sempre que se sol posar nerviós mou la boca, aquesta vegada era molt excessiu. Mastegava xiclet o jugava amb un caramel per descarregar la tensió; el gest transmet agressivitat. I més si el complementes, com va fer, serrant els llavis (indica ira reprimida).

Així com que el dia del judici el vam veure amb una camisa blanca, per abandonar Brians 2 va vestir un suèter de coll alt blanc sota una camisa negra. Des de Felip II, quan la cort va tenyir tota la seva roba de negre (poder ocult), el blanc a punys i coll es va mantenir obligatori per demostrar que l’ànima continuava sent pura. El consell indumentari com a part de la defensa és efectiu però no original, ja que té cinc segles d’aplicació a l’esquena.

Tampoc descarto que la postura de Dani Alves a la sortida de presó hagi seguit també la recomanació de la seva advocada o d’un familiar amb la intenció de donar a entendre que no reconeix el delicte pel qual ha sigut condemnat i, per tant, no té res de què avergonyir-se. Ara bé, la innocència no és contrària a la humilitat. En canvi, aquesta actitud fanfarrona i reptadora encara et presenta, si això és possible, com a més culpable.