Entre gel i foc

L’ última entrega de les aventures dels nous caçafantasmes, ara dirigides per Gil Kenan, coescrita amb Jason Reitman i dedicada al pare d’aquest i realitzador fundacional de la sèrie, Ivan Reitman, arrenca amb una seqüència de fantàstic pur ambientada al Nova York de 1904: els bombers entren en un edifici pastura de les flames i troben un grup de cadàvers completament gelats. Podria marcar un nou to, més fantàstic que paròdic, però el que segueix recupera l’esperit còmic de la resta de pel·lícules de la franquícia. Una vegada l’acció s’instal·la en el present, tornem a topar amb els protagonistes de l’anterior títol Cazafantasmas: Más allá: els adolescents, els madurs i els avis. Però si al film precedent el protagonisme més gran requeia en els xavals caçafantasmes, aquí es reparteix més equitativament per edats. De manera que les presències de Bill Murray, Dan Aykroyd i Ernie Hudson tenen una entitat més gran, tot i que no deixin de ser les estrelles convidades que estableixen el vincle nostàlgic amb els orígens. Aykroyd es dedica a estudiar els reposseïts, Murray apareix en els moments justos amb la seva arma de protons en rest, una de les adolescents es fa amiga d’un fantasma de traslluït blau i comet massa errors, el personatge de Paul Ruud està més interessat a ser un bon pare adoptiu que a capturar ectoplasmes, no hi ha espai per al Harold Ramis digitalitzat de l’anterior cinta i fa acte de presència el pakistanès Kumail Nanjiani convertit en el mestre del foc. I la criatura d’un altre món a combatre podria haver participat en una entrega de Harry Potter. Corren nous temps per als ghostbusters.

El més llegit