Los niños de Winton és un cine d’un altre temps, i això se sent encara més en un moment en el qual pel·lícules com Anatomía de una caída, Pobres criaturas o La zona de interés, totes tres molt modernes de maneres diferents, porten la gent al cine. En part per contrast, el classicisme a tots els nivells (en la narració, en la direcció artística, en la posada en escena) pel qual aposta James Hawes fa que la seva pel·lícula se senti una mica vella i encartonada.