"Vull connectar-me amb l’univers. Després del meu diagnòstic de càncer, vaig pensar molt en la mort i em vaig adonar que la mort no és el final sinó un inici, una cosa equivalent a la vida. Per a mi és un nou estat de l’existència que et connecta a un altre món. Així vaig començar a incorporar la mort a la meva obra, transformant el patiment en una cosa nova que puc compartir. Això em dona esperança", confessa la reconeguda i tímida artista japonesa Chiharu Shiota (Osaka, 1972), envoltada de l’impactant i envoltant univers que ha teixit, literalment, amb 266 quilòmetres de fil de llana de color vermell utilitzant 2.000 cabdells. Com constel·lació o teranyina de vasos sanguinis, simbolitzen aquesta connexió del cos de l’individu amb la resta de la humanitat, "unificant macro i microcosmos", entrellaçant-se per la gran sala d’exposició temporal de la Fundació Tàpies (i pujant per l’escala d’accés) i abraçant-se a 43 cadires, diferents i comprades en mercats ambulants de segona mà de Catalunya.