Haruki Murakami (Kyoto, 1949) confessa que a l’acabar les 570 pàgines de La ciutat i les seves muralles incertes, la seva nova, esperada i magnètica novel·la marca de la casa, es va sentir «alleujat» perquè havia aconseguit arrencar-se «una espina que portava clavada» des del 1980. Llavors era «un agosarat jove de 31 anys» que regentava un local de copes i música de jazz, una de les seves passions, i «no tenia la tranquil·litat necessària per escriure». No obstant, sí que va conjuminar un relat amb aquest mateix títol que li va publicar la revista literària Bungaku-kai, però del qual mai va quedar «plenament satisfet». L’autor japonès es va penedir que veiés la llum perquè, diu, li «va semblar haver-lo entregat al món enmig de la cocció». «No disposava encara de l’habilitat necessària per plasmar-lo –admet a l’epíleg–. Just cabava d’estrenar-me com a escriptor i desconeixia el límit de les meves capacitats».