‘Robot dreams’, el còmic que va captivar Pablo Berger

Una amiga li va dir a Sara Varon (Chicago, 1971) que només sabia escriure històries felices, així que quan va pensar en Robot dreams, el seu primer còmic, ja tenia "la intenció que tingués un final poc feliç", admetia fa uns anys a la premsa nord-americana aquesta il·lustradora i autora de llibres infantils. Aquella commovedora i aplaudida història per a totes les edats, protagonitzada per un gos que compra un robot per catàleg i amb el qual inicia una gran amistat, la va publicar el 2007 al seu país, tot i que no va arribar a Espanya fins al 2022, de la mà de Norma Editorial, al seu segell infantil Astronave. Ara s’ha colat en la carrera cap als Oscars, on opta a guanyar el premi a millor pel·lícula d’animació gràcies a l’adaptació dirigida pel cineasta bilbaí Pablo Berger (autor de Blancanieves i Torrremolinos 73). El còmic, que en el seu moment fins i tot va ser recomanat per la influent Oprah Winfrey, parla de la pèrdua i de com superar-la, de l’amistat, del perdó i la reconciliació. Tot i que no li falten notes d’humor, al seu dia, alguns pares trobaven massa trist per als seus fills que el gos i el robot perdessin el contacte d’anar junts a la platja i que l’aigua de mar jugués una mala passada a les peces de metall amb què està fabricat l’androide. Quan el va començar, Varon sabia que "els personatges no tornarien a estar junts, tot i que no tenia ni idea de com acabaria", i ho tenia ben clar: "Les mascotes moren. Els amics segueixen endavant. Aquestes coses passen". Vinyetes mudes Robot dreams, tant el còmic com la pel·lícula, és muda, una història sense paraules. Varon, graduada a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York i que fins aleshores només havia fet il·lustració, va pensar en ella mentre passejava el seu gos pels carrers de Nova York i mentre buscava una idea per a l’antologia d’històries curtes sobre robots que preparava un amic. Al final no va col·labora-hi, però aquell primer relat breu, de vuit pàgines, va créixer (per consell d’una agent) fins a sumar 12 capítols, un per cada mes de l’any, en els quals el gos i el robot afronten la seva vida separats. Mentre el primer l’enyora però busca nous amics, el segon, ancorat a la sorra de la platja, somia amb la seva amistat perduda. "Em surten lletges" Assumeix Varon que és "bastant dolenta" dibuixant persones, que li surten "lletges". I aquesta és la principal raó que tant els personatges de Robot dreams com els de la majoria que poblen els seus altres llibres siguin animals o coses antropomòrfiques (des d’un pastisset fins a una albergínia o una gallina). Hi ha un altre motiu. Per ella, "els personatges no humans són més identificables" i no s’ha de preocupar per la raça, sexe o edat. A més, triar un gos per a Robot dreams tenia sentit, segons la dibuixant, perquè és un animal fidel en una història que parla sobre l’amistat. Influïda quan era petita pel cèlebre Barrio Sésamo, els dibuixos animats de Jay Ward i els llibres de Richard Scarry, i ja d’adulta per William Steig (Shrek!), a Varon li agrada el còmic més que el llibre il·lustrat, perquè li oferia la possibilitat de "crear un món sencer" en el qual pot incorporar detalls addicionals, històries paral·leles i personatges secundaris que "són molt divertits". Segons The New York Times, autora de "narracions entranyables i poc comunes", Varon va cridar l’atenció de l’editor Mark Siegel, de First Second Books, segell de còmic de Macmillan, que no va dubtar a apostar per Robot dreams. No va ser l’únic a qui va captivar. Tant va entusiasmar aquesta història muda a Pablo Berger que el cineasta es va embarcar en el món de l’animació amb la benedicció de la il·lustradora. Després d’aconseguir reconeixements als festivals de Sitges, d’Annecy i de Philadelpia i de guanyar el Premi del Cine Europeu al millor llargmetratge d’animació, el Forqué, tres Feroz i dos Goya, la pròxima matinada es desvetllarà si es coronarà també amb l’Oscar.

El més llegit