El fascinant univers de ‘Dune’, de la A a la Z

Pedra angular de la que sol considerar-se la millor saga literària de ciència-ficció de la història, ‘Dune’ va crear un fascinant univers de la qual han begut tant ‘Star wars’ com ‘Joc de trons’. L’obra de Frank Herbert, complexa reflexió sobre política, poder, ecologia i religió ambientada l’any 10191, ha tingut un pes capital en la cultura pop de l’últim mig segle a través de pel·lícules, sèries, còmics i videojocs. Per aquesta raó, i aprofitant l’arribada demà als cines de la versió cinematogràfica a càrrec de Denis Villeneuve, repassem aquí l’inabastable univers de ‘Dune’ a través d’algunes de les seves paraules clau. Arrakis. Tercer planeta del sistema Canopus, situat en la constel·lació del Nau Argos, és l’únic lloc de l’univers conegut en el qual es troba l’espècia, o ‘mélange’, droga expansiva de la vida i de la ment que produeixen els cucs gegants que viuen als seus deserts de sorra. Conegut també com a Dune, és el planeta en el qual Paul Atreides, convertit en messies de les tribus fremen, s’enfronta en una última i èpica batalla contra l’Emperador i el Baró Harkkonen. from Bene Gesserit. Regeixen les destinacions polítiques i religioses de l’imperi des de la Casa Capitular. Són un orde femení (les reverendes mares), tancat, monàstic, amb enorme control: estableixen aliances carnals per propagar el seu poder. Silvana Mangano i Siân Phillips van ser les mares en la primera versió. Charlotte Rampling ho és en la segona. Casa Harkkonen. La casa Harkonnen és molt inquietant a l’obra d’Herbert, però Lynch li va atorgar uns trets molt més pròxims al seu cine: oli, fum, metall, sexe i violència. El libidinós i purulent baró Harkonnen el va encarnar Kenneth McMillan, mentre que en la versió de Villeneuve és un Stellan Skarsgard sotmès a 80 hores de maquillatge. Dalí. Alejandro Jodorowsky va visitar el pintor a Barcelona i li va proposar interpretar l’Emperador en la versió cinematogràfica que va intentar aixecar en va a mitjans dels 70. Dalí va acceptar, sempre que fos l’actor més ben pagat de Hollywood: 100.000 dòlars per hora. Espècia. Substància extreta del planeta Arrakis que, d’alguna manera, ve a ser el motor de l’univers: prolonga tant la vida de qui la consumeix com la seva capacitat cognitiva, atorgant fins i tot poders oraculars, i permet els viatges interestel·lars. La seva collita és molt complexa, ja que només es pot recollir entre les dunes desèrtiques d’Arrakis amb el risc d’atraure els gegants i perillosos cucs que la generen. Fremen. Habiten al desert profund del planeta Arrakis i són capaços de sobreviure en les condicions més extremes. Consideren Paul Atreides el seu messies redemptor i l’ajudaran en la seva batalla a mort contra l’Emperador. En el ‘Dune’ de Villeneuve, Javier Bardem intrepreta el seu líder, Stilgar. Cucs. En els llibres són criatures del planeta Arrakis que arriben a fer 400 metres. L’aigua és el seu pitjor enemic. Lynch va filmar la lluita de Paul Atreides amb un cuc com si fos Ahab contra la balena blanca. Villeneuve va tardar un any fins a trobar el disseny perfecte. Herbert, Frank. L’ecologista de Tacoma va escriure el primer llibre de la saga el 1965. Havia publicat anteriorment històries ‘pulp’ en algunes revistes. Li va interessar des de Jung fins al budisme zen. Va escriure sis novel·les (el conjunt de ‘Las crónicas de Dune’), l’última d’aquestes, ‘Casa Capitular Dune’, publicada el 1985, un any abans de la seva mort. Isaac, Oscar. El nou Leto Atreides (Jürgen Prochnow en la versió de Lynch) té experiència en la ciència-ficció de gran producció –l’última trilogia de ‘Star wars’– i la combina amb relats intimistes: ‘Secretos de un matrimonio’, amb Jessica Chastain. Jodorowsky, Alejandro. A mitjans dels 70, el director i artista xilè de culte es va embarcar en una aventura pròpia d’un orat: portar al cine l’obra de Frank Herbert en la que hauria de ser la pel·lícula més gran de tots els temps. Va implicar Orson Welles, Dalí, Pink Floyd, H. R. Giger, Moebius i Mick Jagger en un projecte monumental del qual avui només queda la llegenda. Imprescindible el documental ‘Jodorodwky’s Dune’, fascinant ‘making of’ d’una pel·lícula que mai va existir. Lynch, David. Només havia rodat curts experimentals i un llarg ‘underground’ (‘Cabeza borradora’) quan Mel Brooks el va posar davant ‘L’home elefant’. L’èxit d’aquesta va animar Dino de Laurentiis a encarregar-li la realització de la mastodòntica ‘Dune’. Tot un desafiament amb molts esculls salvats a mitges. Però del fracàs de ‘Dune’ sorgiria ‘Vellut blau’. MacLachlan, Kyle. ‘Dune’ va ser la seva primera col·laboració amb Lynch: un debutant al capdavant del repartiment d’una superproducció. Després va venir la torbació de ‘Vellut blau’ i l’agent Cooper de ‘Twin Peaks’. Seria el teclista Ray Manzarek a ‘The Doors’ i va destacar a ‘Hidden’ i ‘Show girls’. Nebula. Frank Herbert va conquistar amb ‘Dune’ la primera edició del premi Nebula el 1965 a la millor novel·la de ciència-ficció publicada als Estats Units. Un any després, l’obra s’alçaria amb un altre dels grans guardons de la literatura fantàstica, el Premi Hugo O’Bannon, Dan. Jodorowsky va intentar sense èxit que Douglas Trumbull fes els efectes especials de la seva versió de ‘Dune’. Es va decidir llavors per Dan O’Bannon, coguionista i mag visual de ‘Dark Star’ de Carpenter. Amb el naufragi del projecte, O’Bannon va perdre diners i casa. Després escriuria ‘Alien’, ‘Lifeforce’ i ‘Desafiament total’. Gos carlí. En una pel·lícula d’explícita raresa com la de Lynch, hi va haver un detall que va sorprendre els amics dels gossos: ¿què hi pintava un gos carlí al palau dels Atreides i, sobretot, en ple camp de batalla portat en braços per Gurney Halleck (Patrick Stewart)? Roth, Eric. Guionista de ‘Forrest Gump’, ‘El curiós cas de Benjamin Button’ i ‘Munic’, el veterà Eric Roth s’ha encarregat en la versió de Villeneuve de condensar Herbert i omplir les llacunes de la versió de Lynch. Sting. Quan encara era baixista de Police, va perseguir amb afany convertir-se en actor. El paper de Feyd Rautha en la versió de Lynch va ser un dels seus grans moments: irònic i intimidador alhora. Després va ser la criatura de Frankenstein a ‘La prometida’. Toto. L’elecció de Toto, una banda de rock AOR de Los Angeles, per compondre la música del ‘Dune’ del 1984 va descol·locar tothom. La veritat és que ni molesta ni es nota gaire. Brian Eno va afegir la peça ‘Prophecy theme’. Universal. La ‘major’ va empitjorar el film de Lynch quan va muntar pel broc gros per a la seva unitat de televisió una versió de gairebé tres hores. És molt millor el muntatge alternatiu (no oficial) a càrrec de Spicediver del 2012. Villeneuve, Denis. El director quebequès no li té por a la ciència-ficció amb un peu posat en l’espectacle i un altre en la reflexió, com acrediten els seus tres últims treballs: ‘La llegada (Arrival)’, ‘Blade runner 2049’ i, ara, ‘Dune’. Warner. Productora de la pel·lícula de Villeneuve, que va mostrar al seu dia la seva oposició a la seva estrena simultània en cines i HBO Max. A les seves mans està que hi hagi o no segona part del film, tal com ho havia previst el cineasta: dependrà del seu èxit a la taquilla. Young, Sean. Dos anys després de donar vida a la icònica Rachael a ‘Blade runner’, va interpretar en la versió de Lynch de ‘Dune’ Chani, l’amor de Paul Atreides a Arrakis. En el nou film, Zendaya li agafa el relleu. Zimmer, Hans. Va començar a compondre a mitjans dels 80, però ja és un classicomodern: ‘El rei lleó’, ‘Gladiator’, ‘Interstellar’, ‘Blade runner 2046’... En el nou ‘Dune’ va de l’atmosfèric de ‘Paul’s dream’ a l’operístic d’‘Eclipsi’.

El fascinant univers de ‘Dune’, de la A a la Z

En ocasió de l’estrena de l’esperada versió del clàssic de la ciència-ficció a càrrec de Denis Villeneuve, repassem el món creat per Frank Herbert a través d’algunes de les seves paraules clau

El més llegit