Flotats torna a casa per ser Voltaire

Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939) té la sensació de tancar un cercle amb l’estrena de la versió catalana de Voltaire. Rousseau. La disputa, amb la qual torna després de 65 anys al Romea. En aquesta es retroba amb Pep Planas, que va debutar professionalment amb ell a Cyrano de Bergerac, que Flotats va estrenar al Poliorama el 1985. Des d’ahir i durant el març, Planas entaula un gran duel actoral amb el que va ser el seu mestre. Per sort, Flotats ja està recuperat del refredat que el va deixar sense veu i que el va obligar a suspendre les primeres funcions prèvies. L’estrena d’ahir a la nit va ser tot un èxit. L’obra de Jean-François Prévand (Flotats la va estrenar en castellà amb èxit el 2018 a Madrid amb Pere Ponce) és un intens combat dialèctic que formula moltes de les preguntes d’aquests dos grans filòsofs de la Il·lustració que estan a la base de la societat democràtica actual. Flotats encarna Voltaire i Planas, Rousseau. Tot i que els dos pensadors tenien visions diferents, anhelaven el mateix: fer caure l’absolutisme i tenir una societat més justa, igualitària i lliure. Són moltes les preguntes que deixa l’obra. El dubte raonable és una cosa que ens fa humans. Flotats, que interpreta Voltaire, un pensador devot de la raó i la ciència en detriment de la religió, va assenyalar ahir durant la presentació que el seu personatge no es fiaria un pèl de la intel·ligència artificial (IA). "Voltaire diria ‘¿On és el dubte?’ Aquest és el perill: la IA no dubtarà mai. Nosaltres, mentre siguem humans, sí. Intentem crear màquines que puguin ajudar-nos però, quan fas de Mefisto, la màquina et supera. Llavors t’has de preguntar ¿Dubtarà aquesta màquina? ¿Sabrà si ha de fer o no alguna cosa per a la qual està programat perquè la situació ha canviat? Fa por". Emblemàtic escenari Feia anys que Pou, director artístic del Romea, desitjava programar Flotats. "El nom de Flotats i del Romea s’haurien d’haver unit molt abans. És el seu lloc natural, tots dos es complementen i formen part de la història del teatre català". Va recordar que Flotats era un dels 25 intèrprets que van estrenar en el Romea Tu i l’hipòcrita la primera obra teatral de Maria Aurèlia Capmany dirigida per Ricard Salvat. Es va muntar un únic dia, el 28 de gener de 1959. Des d’aleshores, Flotats no havia tornat a pujar a escena a l’emblemàtic escenari que tant l’ha marcat com a espectador. "El Romea era el teatre dels que havien perdut la guerra", va recordar. I va ser en el Romea on ell va veure per primera vegada a companyia francesa Le Grenier de Tolosa dins del Festival de Teatre Llatí, organitzat per Xavier Regàs. Dos anys després, Flotats va marxar a Estrasburg a estudiar interpretació, que el va portar després a emprendre una brillant carrera a França, on va triomfar en la Comédie Française. Vint anys més tard es va establir a Barcelona, el 1984, i va fundar la seva pròpia companyia atret pel projecte que li va encomanar Max Cahner, el llavors conseller de Cultura: crear el Teatre Nacional de Catalunya. El projecte va trigar més de 10 anys a cristal·litzar, durant els quals va estrenar amb regularitat al Poliorama. La Sala Tallers es va inaugurar el 1996 amb Àngels a Amèrica de Tony Kushner, tota una declaració de principis; i la Sala Gran va fer el mateix un any després amb La gavina d’Anton Txékhov. Però Flotats va durar poc com a director del TNC després de xocar amb Joan Maria Pujals, llavors conseller de Cultura, que el va apartar del càrrec. "Ell volia obrir la sala amb una obra de Guimerà", va explicar Flotats, una ànima lliure que un any després obria la seva pròpia productora teatral a Madrid. És històric que Flotats estreni una obra al Romea. L’última vegada que ho va fer era molt jove. "Estic emocionat. És excepcional que estigui avui al Romea", va reconèixer. "Gràcies a Josep Maria Pou i a l’extraordinària generositat de tot el Grup Focus", va dir referint-se sobretot al tracte rebut per la seva part en els últims dies en què ha estat malalt i sense veu, cosa que ha obligat a tornar entrades de les funcions prèvies tot i que diumenge sí que va poder actuar. "Els missatges tranquil·litzadors de la productora m’han ajudat molt", va afegir ahir durant una trobada amb la premsa, durant la qual no es va treure ni la jaqueta de pell ni l’elegant mocador que li cobria el coll. "Tot i que oposats, Voltaire i Rousseau són dos personatges importants del pensament modern i contemporani que estan en la base ideològica de la república que va fer possible la Revolució francesa. Són dues maneres de veure el món. El seu debat és culte, intel·ligent, brillant, ple d’humor i d’ironia", va destacar l’artista. El muntatge, que dura una hora i mitja, està ambientat al palauet de Voltaire estratègicament ubicat a la frontera entre França i Suïssa. Malgrat inspirar-se en personatges del segle XVIII, "molts dels dilemes que planteja l’obra continuen sense resoldre’s", Flotats creu que això animarà el públic a voler saber més sobre els dos filòsofs i a entendre millor el nostre món. La cultura és un far en moments difícils. Per això per a ell "poder estar a sobre d’un escenari" dient "coses en les quals creu profundament", fent el seu ofici el millor que sap li "aporta pau i tranquil·litat". "Sento que estic complint amb el meu deure", va assegurar. Dos o tres mesos a la cartellera Com a gran actor que és, Flotats, quan se li va preguntar pel Me Too al teatre i sobre què pensava dels casos viscuts amb directors com Lluís Pasqual i Joan Ollé, es va fer el longuis. Va optar per lloar la qualitat de les noves generacions d’intèrprets i no va estalviar critiques el teatre públic. "No veig beneficiós per a un teatre 100% públic programar 25 obres o més cada temporada. Després es queixen que no hi ha diners". El seu model anava per una altra banda perquè, segons la seva opinió, cal mantenir "almenys les obres dos o tres mesos a la cartellera, no tres o sis setmanes. I caldria tenir repertori per poder anar recuperant-les i rendibilitzant-les". Las sales a Madrid presumeixen de tenir sempre més públic que a Barcelona, però les últimes xifres d’aquesta temporada indiquen que alguna cosa està canviant, cosa que Flotats celebra. "Estar en el 75% d’ocupació als teatres de Barcelona és fabulós", va destacar. Fa uns anys molts temien que l’allau de sèries i pel·lícules a les plataformes afectaria el teatre, però es nota que ara hi ha ganes de veure els actors de prop. "Fer tele o cine m’avorreix perquè és anar a fer un personatge a trossets. Ho trobo terrible i difícil. Admiro qui sap fer-ho". Sempre està buscant projectes i obres per fer. "No m’he plantejat mai parar. Mentre tingui ganes de seguir i pugui fer el teatre que m’agrada, continuaré", va assegurar.

Flotats torna a casa per ser Voltaire

«Són dues maneres de veure el món. El seu debat és culte, intel·ligent, ple d’humor i ironia»

El gran actor i director torna al Teatre Romea, després de 65 anys del seu debut a l’emblemàtic escenari barceloní, amb ‘Voltaire. Rousseau. La disputa’, acompanyat de Pep Planas.

El més llegit