"Els festivals de cine tenen la responsabilitat de prestar atenció a les noves veus i als nous talents, i a pel·lícules capaces d’afectar la nostra manera de pensar en la vida i en les persones que ens envolten, i la de comportar-nos, i també serveixen per fer que el món sigui més petit, que les persones i les seves respectives cultures connectin les unes amb les altres". Qui diu això és Martin Scorsese, que de festivals de cine en sap bastant perquè fa mig segle que els visita i perquè, podria dir-se, ha fet història en els que actualment continuen sent els tres més importants: gràcies a una de les seves obres mestres Taxi driver (1976), en el de Cannes va obtenir la Palma d’Or a la millor pel·lícula, el guardó cinematogràfic més prestigiós que existeix; dues dècades després, el 1995, la Mostra de Venècia li va concedir un Lleó d’Or honorífic, i des d’ara, a més, el director novaiorquès també tindrà a la seva vitrina un Os d’Or en reconeixement a una carrera que de moment suma més de sis dècades i una trentena de llargmetratges.