Tot just arribar al camp de concentració nazi de Ravensbrück, les guardianes elegien les deportades més joves, guapes i sanes. No havien de ser jueves, ja que ana-se’n al llit amb elles costava la mort a qualsevol ari. Aquelles preses van ser obligades a prostituir-se: eren violades entre 15 i 30 vegades al dia per soldats i oficials alemanys i també eren un premi per als capos. Per a més humiliació, els tatuaven al pit, en alemany feld-hure (puta de camp), juntament amb el seu número de reclusa i el triangle invertit negre reservat a lesbianes i prostitutes. Almenys 26 d’aquelles dones van ser espanyoles, com la republicana Isadora Ramírez (1922-2008), que després d’exiliar-se a França a la recerca del seu germà desaparegut en la Guerra Civil es va enrolar en la resistència, i va ser detinguda i torturada per la Gestapo abans d’acabar a Ravensbrück amb tot just 19 anys. Ara, la historiadora Fermina Cañaveras (1977), després d’investigar i parlar amb supervivents, rescata de l’oblit la seva silenciada història a la documentada novel·la El barracón de las mujeres (Espasa).