L’adolescència segrestada per l’altre

Des del seu debut amb Las vírgenes suicidas (1999), Sofia Coppola ha escrit alguns dels millors personatges femenins de les últimes dècades. No només els ha escrit. Amb el compromís d’actrius esplèndides, també els ha representat amb una barreja dificilíssima de sagacitat i afecte. Ha creat personatges de diferents edats, però és cert que se sol pensar en ella per la seva manera de retratar l’adolescència. Passa per dues raons. Una és la importància de Las vírgenes suicidas i de Maria Antonieta (2006), que parlen específicament d’aquest període. Una altra, el fet que, al marge de l’edat de les protagonistes quan les coneixem, aquest període vital reverbera en tota la seva filmografia com una etapa que marca i fa mal.