David Verdaguer i Albert Prat uneixen les seves forces a ‘Elling’

Pau Carrió fa doblet a Barcelona. D’una banda, el director acaba d’aixecar el teló d’Elling a La Villarroel, que és l’adaptació del britànic Simon Bent de la novel·la del noruec Ingvar Ambjørnsen Hermanos de sangre. I d’una altra, ultima l’estrena de Macbeth, al Teatre Lliure, la sagnant tragèdia de Shakespeare, que hi arribarà el 14 de febrer. Curiosament, Carrió, que ja va dirigir a La Villarroel David Verdaguer i Mar Ulldemolins a Començar, torna a treballar amb tots dos en aquests muntatges. "Elling és una obra feliç. Està plena de petites victòries gràcies a l’esperit de superació constant dels protagonistes", explica. David Verdaguer, que no va poder recollir a Madrid el premi Feroz a millor actor pel seu paper a Saben aquel a l’iniciar funcions a La Villarroel, encarna Elling. És un bombó de personatge. Es tracta d’un curiós home de 40 anys amb imaginació hiperactiva i ànima de poeta amb un petit problema: gairebé mai ha sortit de casa seva. Kjell Branje, un ésser bastant bàsic obsessionat amb el sexe, interpretat per Albert Prat, és l’encarregat d’ajudar-lo a descobrir de què va la vida real. Tots dos es coneixen en un centre psiquiàtric on consideren que el millor per a ells és iniciar una vida junts en un pis tutelat, cosa que genera tota mena de situacions tan originals com imprevisibles. Completen el repartiment Albert Ribalta, Òscar Muñoz i Queralt Casasayas. Aquesta última interpreta diversos personatges, entre els quals una veïna de l’estranya parella que travessa un moment de "descol·locament vital". Elling convida a mirar la vida des d’una altra perspectiva. El valor de l’amistat i la salut mental en són dos temes clau. "És una comèdia bonica, tendra i feliç encara que també té moments de dificultat i de dolor", ressalta Carrió. "És molt pura des del punt de vista emocional, i això et porta a moments de riure, però també t’emociona i et remou per dins". El que hi queda clar és que cadascú té les seves manies i que ningú és perfecte. Pel·lícules com Forrest Gump, Rain man o Mi nombre es Khan han ajudat a comprendre millor els problemes mentals. ¿Què significa en realitat ser normal? És una cosa que s’han preguntat tots els que participen en aquest muntatge. "En realitat tots tenim les nostres coses", apunta Carrió. "La gent del teatre, per exemple, no vol sortir amb una cosa groga a l’escenari i costa convèncer-los perquè ho facin. Tots tenim alguna cosa que hem de superar. La diferència és que per als protagonistes de l’obra coses tan normals com anar a comprar poden suposar un repte brutal". Per a Prat i per a Verdaguer, que com molts altres acudeix a teràpia, el que és important és no estigmatitzar les malalties mentals. Elling, el seu personatge, és un home que ha d’aprendre a viure pel seu compte després de morir la mare, que sempre el va cuidar i protegir, potser massa. Kjell, el personatge de Prat, té certes habilitats que li permeten defensar-se com a mecànic. Però el que li costa és relacionar-se amb els altres. Elling és el contrari. "El personatge de Verdaguer s’assembla a Groucho Marx, té una verborrea important i és capaç d’inventar-se històries i personalitats per ajudar el seu company", explica el director. Muntatge diferent El muntatge de La Villarroel és diferent de la pel·lícula de Petter Naess Elling, estrenada el 2001, i l’escenografia, amb l’escenari a dues bandes, molt essencial. Compta amb estructures que mouen els mateixos actors per recrear els diferents espais on transcorre l’obra. Elling va ser nominada als Oscars com a millor pel·lícula estrangera el 2002 i es va estrenar al teatre a Londres el 2007. Va pujar a Broadway el 2010 i ha comptat amb produccions a diferents països. A Espanya es va representar el 2012 al Teatro Galileo de Madrid, protagonitzada per Carmelo Gómez i Javier Gutiérrez.

El més llegit