Exceptuant una de les actrius del repartiment, la resta dels intèrprets de Rodeo, inclosa la seva actriu principal, Julie Ledru, així com la directora, Lola Quivoron, són debutants; Quivoron havia rodat abans un parell de curts i un documental, però aquest és el seu primer llarg de ficció. Ha sigut promocionada entre nosaltres com una pel·lícula motomami, tot i que poc té a veure amb el concepte tal com el va explicar en el seu moment Rosalía. Sí que els personatges són durs i forts, i sobretot ho és la protagonista, la Julia, una adolescent d’origen antillà, inadaptada i obsessionada amb les motos.

La pel·lícula és la crònica lliure dels exercicis de supervivència quotidiana que van des de les argúcies per aconseguir motos noves o trucades, sense pagar, fins al sentit de pertinença que acaba tenint la Julia en un grup de joves, essencialment homes, que es dediquen a realitzar cabrioles amb les seves motos a carreteres abandonades. Ecos difusos de Carretera asfaltada en dos direcciones, tot i que aquella era una pel·lícula sobre la contracultura americana dels 60 i aquesta és el retrat d’una joventut moderna a la deriva, creada visualment per la càmera darrere dels personatges dels Dardenne, sempre agitada i directa, tot i que avui ja no ens sorprengui tant com abans.