"Volem que Barcelona sigui la Capital Mundial del Llibre el 2027"

A més de regidor de Nou Barris, Marcé (l’Hospitalet de Llobregat, 1957) és el responsable de turisme i indústries creatives a l’Ajuntament de Barcelona. Abans havia sigut vicepresident de Focus i director de l’Institut Català de les Indústries Culturals. No s’han perdut els Comèdia, el que s’ha tancat és una programació cinematogràfica, una cosa que encaixa amb els nous hàbits de consum. Però el Comèdia com a espai cultural està absolutament blindat. Tots confiem que molt a curt termini tingui un nou ús cultural. També podríem parlar dels que obren, com el nou teatre d’Àlex Rigola o el Principal, que s’està transformant. Tenim peticions per obrir espais musicals constantment. El Milano era una cocteleria amb una programació de jazz i el que ens preocupava era que aquesta programació continués existint, com ha sigut. En els pròxims dies sortirà el concurs del nou Molino, el qual proposem com una Casa de la Música que pugui acollir música d’autor, jazz... propostes musicals que difícilment tenen un encaix comercial des del punt de vista econòmic. És un espai amb un aforament limitat, hi caben 180 persones, assegudes fins i tot menys, i teatralment no té capacitat per ser sostenible. Això obliga a fer un plantejament d’una altra naturalesa. La idea és que s’abordi al llarg d’aquest mandat. Aquest any estem treballant amb arquitectes per simplificar les obres que cal fer. Espero que es pugui solucionar una vegada per totes. Amb el Molino en marxa i el Paral·lel 62, si ho aconseguim tancaríem un cicle virtuós al Paral·lel. La nostra idea és expropiar. Però per fer-ho és necessari un canvi en la catalogació de l’edifici, en el Pla General Metropolità i una aprovació per part de la Generalitat. Caldrà tenir el màxim de respecte a les opinions dels propietaris, que podran al·legar si ho consideren. I davant les al·legacions, un informe jurídic que les estimi o les desestimi. No estem en aquella fase encara. Barcelona té una particularitat i és que acull molts grans festivals en el seu nucli urbà. Amb els anys, el districte de Sant Martí ha acordat amb els veïns limitar els dies que el Fòrum pot utilitzar-se per a activitats musicals. Però també tenim una sèrie de festivals amb una llarguíssima tradició a Barcelona, molt potents. I existeix també una demanda creixent de nous festivals a què els agradaria anar al Fòrum. Però els veïns qüestionen les conseqüències de tots aquests esdeveniments. Decidir quants dies hi pot haver festivals més enllà de les 12 de la nit i fins a mitjanit i fer-ho d’acord amb els veïns. A partir del 2025. La idea és establir un sistema d’avaluació de criteris perquè un es pugui presentar públicament per fer activitats en el Fòrum i arribar a acords plurianuals, que els festivals puguin tenir acords de dos a tres anys. La tradició és un element que ha de pesar, però també garantir una democratització dels festivals i unes contrapartides de caràcter social sòlides. El que potencialment ens agradaria és donar-li un encaix metropolità, a Montmeló o a Can Zam, i hi ha altres espais en un entorn de 25 o 30 quilòmetres amb bones comunicacions. Però, insisteixo, Barcelona té un compromís amb els festivals que ha vist néixer. No s’entendria Barcelona sense aquests festivals, ni aquests festivals sense Barcelona. Un dels elements clau que portarem a la FIL és la relació especial entre Barcelona i els autors llatinoamericans des del ‘boom’. Barcelona és líder editorial a escala espanyola i també a escala llatinoamericana. Ja som Ciutat de la Literatura segons la Unesco i volem que sigui la Capital Mundial del Llibre el 2027 per certificar el lideratge barceloní al món del llibre a escala global. Barcelona és la porta d’entrada per a Europa de la literatura espanyola i llatinoamericana. És un deute històric que l’estat tenia amb Barcelona. Volem que sigui un espai de presentació de novetats. També hem de treballar el tema dels arxius i els fons de certs autors, perquè no es repeteixi el ball de bastons que vam tenir amb els fons Balcells. Qui és convidat és Barcelona, no Catalunya. Tenim una corresponsabilitat claríssima amb l’autoria en català i l’exercirem. Però la nostra posició no pot ser la mateixa que quan Catalunya va ser convidada a la Fira de Frankfurt. És un debat que s’ha utilitzat mediàticament i que té a veure amb la permanent comparació amb Madrid, que segons el meu parer és errònia i absurda. Madrid i Barcelona són dues ciutats complementàries que es necessiten mútuament. Madrid és capital d’un estat i té una sèrie d’aparadors que difícilment tindrà Barcelona, que és una ciutat molt més potent en làmbit de la creació i innovació.

"Volem que Barcelona sigui la Capital Mundial del Llibre el 2027"

El responsable de Cultura de l’Ajuntament de la capital catalana explica els seus plans per a la ciutat: «A partir del 2025 una comissió decidirà quants dies hi pot haver festivals més enllà de mitjanit, d’acord amb els veïns», avança a aquest diari.

El més llegit