L’Hospitalet, formiguer artístic

El món de la cultura i l’art a Barcelona ha fugit de la gran ciutat a la recerca de refugi a l’Hospitalet de Llobregat. Alguns el defineixen com el Brooklyn de Nova York, districte en el qual la creativitat va trobar el seu lloc lluny de la saturació de Manhattan. O el Shoreditch de Londres. Tacada pels prejudicis, pocs coneixen el talent que en realitat amaguen els carrers de la ciutat de l’àrea metropolitana. Els projectes artístics s’han traslladat a l’urbs escapant de la capital, on han trobat un consistori que els dona facilitats, espais per desenvolupar totes les seves idees a preus més assequibles i una nova comunitat de creatius de la qual formar part. L’art de carrer pot coexistir amb els edificis i pisos alts. L’entusiasme és tan gran que fins i tot la cantant Rosalía hi vol plantar el seu estudi musical. L’anomenat Districte Cultural –integrat principalment per la zona industrial de carretera del Mig-Cobalt i el barri de Santa Eulàlia- va ser una iniciativa de l’ajuntament de l’Hospitalet. El projecte converteix antigues naus industrials establertes a la ciutat en estudis d’artistes de diverses branques. Fins al moment, més de 500 creatius, col·lectius i empreses culturals s’han instal·lat al polígon de fins a 25 hectàrees. El seu efecte en els últims anys ha propiciat que els creadors es mudin també a altres punts del municipi, com els barris del Centre, Bellvitge i Sant Josep. Sortida de Barcelona Quan els preus dels lloguers de locals a Barcelona van començar a pujar, molts creadors es van traslladar a altres parts del territori atrets per preus més econòmics. Després d’això, l’ajuntament va impulsar l’anomenat Districte Cultural, un projecte estratègic de ciutat que té la cultura com a "motor de transformació i creixement social i econòmic, per convertir l’Hospitalet en una ciutat líder de l’àrea metropolitana". L’espai acull estudis d’artistes i creatius, com pintors, escultors i músics, locals d’assaig i música en viu, galeries d’art, espais de producció audiovisual, estudis de disseny, gabinets d’arquitectura i publicitat, tallers de disseny de moda i joies, entre altres especialitats que s’han instal·lat, en espais industrials en desús i antics tallers als barris. Fins i tot l’aclamat Cirque du Soleil col·loca les seves carpes a la zona i assaja els seus espectacles en una de les naus quan visita la ciutat. El de les arts visuals és el principal sector local, al voltant del 32% del total; seguit del disseny i les arts gràfiques, amb un 30%, i les arts escèniques –especialment música i dansa–, amb un 23%. Aquest sistema es complementa amb els equipaments de la ciutat, els gairebé 60 festivals que s’hi celebren i els espais i llocs d’interès patrimonial, com la Fàbrica Godó i Trias. La ciutat compta també amb un teixit de fàbriques i espais de creació o hubs, com l’Edifici Freixas, Salamina, Miquel Romeu, Isaac Peral i la Nau Tonal’h, entre d’altres. El Districte Cultural de l’Hospitalet ha guanyat interès les últimes setmanes després que l’emissora RAC1 informés que la cantant Rosalía instal·laria el seu estudi musical en aquesta ciutat. Un edifici que ha encarregat a un despatx d’arquitectes barceloní i que s’unirà a la resta de projectes d’artistes que ja han trobat el seu lloc d’inspiració en la metròpoli. "Si un dia tinc pasta, no seré Warhol, però muntaré un lloc que faci honor a aquest esperit on els artistes es puguin trobar i crear", va escriure Rosalía fa vuit anys a les seves xarxes socials. Un projecte que ara pot fer-se realitat. Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet volen que les noves iniciatives "permetin la interacció entre agents artístics i escoles, associacions i empreses". Així, la ciutat es converteix en un "laboratori d’innovació social". Totes les disciplines Un dels habitants del Districte Cultural és Sergio Caballero, codirector del festival Sónar, que va arribar al carrer del Cobalt l’abril del 2018. "És un barri on els lloguers són assequibles i hi pots trobar espais grans. Per a un artista és un lloc fantàstic per buscar un taller", declara Caballero. "El més important és que no hi ha locals hípsters com al Poblenou", confessa. "A més, comptem amb l’Ajuntament de l’Hospitalet ajudant i donant facilitats", assegura. Caballero va celebrar el 25 aniversari del festival de músiques avançades amb l’exposició sobre la seva imatge gràfica Ni flyers ni pòsters. 25 anys d’imatge Sónar al Centre d’Art Tecla Sala del municipi català. Al barri de Santa Eulàlia es troba Vitralls Bonet. Fundada per JM Bonet el 1923, ha sigut l’encarregada de construir les vidrieres de la Basílica de la Sagrada Família. Un negoci familiar que ha anat passant de generació a generació amb un "esperit que contempla un escrupolós respecte per les tècniques i mètodes tradicionals, així com un interès constant pel desenvolupament de nous procediments", detallen des de l’empresa. Tot i que en un primer moment el taller es trobava al barri de Gràcia, la família va decidir traslladar la seva fàbrica a l’Hospitalet. El pintor Carles Gabarró va ser un dels primers a instal·lar-se a la zona. Gabarró va rehabilitar un edifici de sis plantes del carrer del Cobalt per situar-hi el seu nou taller el 2016. Els artistes Lúa Coderch i David Bestué també han compartit taller en un edifici del carrer de Salamina. Tots dos han col·laborat amb la ciutat per potenciar l’art. Coderch va presentar el seu projecte videogràfic Palau de vent al Centre d’Arts Tecla Sala de l’Hospitalet, mentre Bestué va comissariar a la plaça Can Colom de l’Hospitalet La Plaça, una exhibició a l’aire lliure. n

L’Hospitalet, formiguer artístic

Els artistes es traslladen a la ciutat de l’àrea metropolitana avalats per l’ajuntament. El denominat Districte Cultural els permet desenvolupar els seus projectes a preus més assequibles i unir-se a la comunitat creativa

El més llegit