Crítica de 'Samsara': Textures visuals

Crítica de 'Samsara': Textures visuals
  • ‘Samsara’ 

  • Director: Lois Patiño

  • Intèrpretes: Amid Keomany, Toumour Xiong, Simone Milavanh

  • Any: 2023

  • Estrena: 20/12/23 

  • ★★★  

Lois Patiño representa, amb Oliver Laxe, Diana Toucedo i Eloy Enciso, entre d’altres, el novo cinema galego. El seu film més reconegut, i un dels que obria el foc d’aquesta nova cinematografia, és Costa da Morte, documental sobre els pescadors i treballadors d’aquella zona de Galícia. Just 10 anys després d’aquest film, on natura i deïtat semblen fondre’s, Patiño surt de la seva teòrica zona de confort per rodar a Laos i Tanzània una història de transmigració de l’ànima. El ritme, el treball de so i certs elements fantàstics de la primera part poden recordar el cine del tailandès Apichatpong Weerasethakul. Veiem, gairebé en clau documental, la quotidianitat d’uns novicis budistes en un temple i les lectures que un noi fa a una dona a punt de morir. Li llegeix el llibre que li servirà de guia en el més enllà. No sé si és el més interessant de la pel·lícula, però el bloc intermedi constitueix una interessant manera de reflectir en una pantalla aquesta transmigració: primer en negre, després en intenses capes de color i finalment mitjançant llums estroboscòpics. Les ha fet servir Gaspar Noé, i recorda per moments el viatge final de 2001: Una odissea de l’espai de Kubrick, però aquí el viatge de llums experimentals té un altre sentit. Després arriba la part africana, la de la reencarnació, precedida d’un altre experiment amb les textures visuals.

Temes:

Cine