Un agitador a favor de la salut mental

Més d’un milió de seguidors a X (abans Twitter) i 900.000 a Instagram. Fins a 83 dates del seu espectacle Punto para los locos per tot Espanya amb més de 50.000 espectadors (incloent-hi els 12.000 del Wizink de Madrid del pròxim dia 27). Totes les localitats venudes. Ángel Martín s’ha convertit en un ídol de masses pel seu discurs a favor de la salut mental i els seus fans el segueixen allà on va. Tímid, cohibit i sempre puntual. El còmic torna a les llibreries per Nadal després d’aconseguir més de mig milió de lectors amb la seva primera publicació, Por si las voces vuelven (Planeta), i col·locar-se número 1 en la categoria de no-ficció amb la seva última obra, Detrás del ruido (Planeta), en poc més de dues setmanes. L’humorista català va patir un brot psicòtic el 2017 pel qual va estar ingressat en el mòdul de psiquiatria d’un hospital durant 15 dies. D’aquesta experiència, que ell mateix va compartir amb els seus seguidors a les xarxes socials, va néixer el seu primer llibre. Ara estrena la seva segona obra, Detrás del ruido, un escrit en el qual respon a una de les preguntes que més li han fet durant aquests anys: ¿com ho ha fet per no recaure i que no es repeteixi el brot? "És una cosa que pot semblar superòbvia a primera vista, però jo no em vaig plantejar en cap moment", assegura en una trobada amb aquest mitjà abans de la seva firma de llibres a Barcelona. "Només escric si tinc la sensació que alguna cosa meva pot servir-te d’alguna cosa a tu", apunta. A partir d’aquesta qüestió, el còmic va començar a fer un treball d’introspecció, l’única manera que concep "per saber si estàs anant en direcció a on vols anar" o t’estàs guiant per la inèrcia. Inseguretat professional Tot i que ara s’ha convertit en un fenomen de masses, la tornada a la feina després del brot se li va fer costerut. "Bàsicament tens la sensació que no vals per a res", confessa el barceloní. "Jo no sabia fer altra cosa que no fos fer comèdia, però vaig sortir de l’hospital amb la sensació que no podria fer-ho mai més", assegura. Es va haver de forçar per poder menjar i pagar el lloguer. "Ho feia des de la inseguretat més absoluta. Va ser el pitjor moment de la meva vida. Estar treballant amb la sensació d’estar fent-ho tot malament és absurd", recorda. Finalment, Martín va aconseguir recompondre’s gràcies al seu públic i mirar de ser més intel·ligent que el dolor. "El dolor i la vergonya et diuen que serà impossible", comenta, però el pensament objectiu "et diu que la gent que va a les funcions no et coneix de res, no sap qui ets, no té cap obligació de riure i ha pagat diners per veure’t. Si no fos divertit se n’anirien", reconeix. Tot i que sembla que s’ha guanyat consciència a favor de la salut mental, l’autor destapa la hipocresia que hi ha en la defensa d’aquests trastorns. "Som maleducats amb els nostres. Diem molt que ningú està fent res, però quan arribes a casa teva i algú que viu amb tu et diu que ha tingut un mal dia, el primer que li dius és que no t’escalfi el cap perquè tu també has tingut un mal dia", expressa. "¡Però si vens d’una manifestació a favor de cuidar la salut mental! ¿Què m’estàs explicant? T’he vist amb pancartes dient que calia cuidar els altres, però després arribes a casa teva i el menysprees d’aquesta manera. Hòstia, no", remarca l’humorista. El presentador també considera que hi ha diferències respecte a la defensa de la salut mental entre les generacions. La gent de més de 50 anys s’ha passat molt temps construint una manera de pensar i canviar-la és impossible. "T’enfrontes al que ningú vol enfrontar-se, que és acceptar que ho has estat fent malament i que estaves equivocat", manifesta. Per tant, la manera més fàcil és no trencar el patró i "culpar l’altre que és fluix, mentre per dins sents que estàs trencat". La realitat i el soroll Detrás del ruido comença amb una reflexió: "Aprèn a distingir el que vols del que necessites". "En el meu cas, m’adono que el que necessito sempre és una emoció més profunda que el que vull", expressa el presentador. El punt de partida cap a la reconstrucció, segons Martín, és "mirar de ser honest amb un mateix". Ara bé, no sempre és fàcil eliminar tot el soroll. L’escriptor assegura que la soledat, lluny dels dispositius electrònics i les xarxes socials, és la millor manera de posar ordre, trobar-te i veure el que de veritat està passant. "Quan tu t’aixeques al matí, agafes el mòbil i mires les xarxes, t’asseguro que és com fotre’t una ratlla de coca. És exactament igual", alerta. Darrere d’aquest soroll, l’autor ha trobat "una espècie de carretera nova, que no està feta i la vas construint tu". En aquest camí, s’ha descobert a ell mateix i ha entès la intenció i els motius darrere de les coses que fa. Però el llibre no només acompanya aquelles persones que estan passant un moment complicat, sinó també els que tenen al voltant éssers estimats que s’enfronten a situacions complicades. "Molta gent diu: ‘Jo no sé com actuar quan algú està malament’. La meva pregunta és: ¿tu mai has estat malament? Si ho has estat, saps el que et venia bé i el que no. De moment, no facis el que saps que a tu t’aniria molt malament", argumenta Martín, que considera que ens hauríem d’escoltar més i posar-nos en el lloc de l’altre. Ángel té llibretes plenes de frases que se li acudeixen durant el dia quan s’escolta. D’una va sorgir el segon llibre. De moment, ha pogut trobar el silenci darrere del soroll i assegura que ara no li queda res per explicar en futurs volums. Això sí, no descarta continuar trobant-se preguntes pel camí.

El més llegit