10 comèdies romàntiques (en format sèrie)

A pesar de la ubiqüitat de les aplicacions de cites, tan poc romàntiques, les persones es continuen enamorant, i les comèdies sobre l’amor segueixen proliferant. Durant l’última dècada, o el que podríem anomenar l’era de l’streaming, moltes d’aquestes comèdies sobre l’amor han arribat a través de plataformes, tant en format de llarg com de sèrie. Només centrant-nos en les serialitzades, ens surten un grapat de grans títols que és necessari reivindicar. L’últim, Smothered, s’estrena a SkyShowtime aquest dilluns, dia 18 de desembre. La presentem i aprofitem per recordar nou amors de sèries més. ‘SMOTHERED’ (SkyShowtime, des de dilluns) Cocreada per Monica Heisey, escriptora d’Estoy genial, gracias i guionista de Schitt’s Creek, l’última aposta de SkyShowtime comença com una exploració del món de les cites actual per acabar sent, tard o d’hora, un relat d’atracció clàssic entre dos pols oposats. A un costat hi ha el més aviat pudorós Tom (Jon Pointing), amb els seus intents de ser rebel que esdevenen innocus. A l’altre costat, la llenguallarga i vivaç Sammy (Danielle Vitalis), amb la qual inicia un suposat afer amb data de caducitat predefinida. Per acabar de sacsejar la barreja hi trobem la filla de sis anys del primer, Ellie (Isabelle Lee Pratt), una dolçor que no carrega. ‘HEARTSTOPPER’ (Netflix) Se’ns ha ensenyat que les històries queer, fins i tot les d’amor, han de ser crues, dures i amargues. Alice Oseman es va oposar clarament a aquesta idea amb la seva webcòmic/novel·la gràfica Heartstopper, convertida per ella mateixa en fenomen de Netflix. Dirigida amb meravellosa estilització per Euros Lyn, la sèrie pot ser molt dramàtica i no eludir el conflicte, però és, abans que res, la història d’amor amable entre el tímid Charlie Spring (Joe Locke) i l’estrella del rugbi Nicholas Nelson (Kit Connor), una mica més gran que ell i a priori hetero. Les millors lliçons de tolerància, d’empatia i d’intel·ligència emocional se succeeixen sense parar. ‘PROPUESTA LABORAL’ (Netflix) Les històries romàntiques són, fins i tot més que les venjatives i ultraviolentes, tota una especialitat de la indústria audiovisual sud-coreana. Després d’El juego del calamar, va triomfar a Netflix aquella crua La gloria, però també l’acolorida i adorable Propuesta laboral, sublimació d’aquesta subdivisió de la romcom que denominarem nòvios de mentida. Convençuda per la millor amiga d’anar en lloc seu a una cita a cegues, Shin Hari (Kim Se-jeong) acaba acceptant la proposta del director general de la seva empresa, una companyia d’alimentació: fer-se passar per la nòvia que vol per a ell un avi i superior manefla. ‘STARSTRUCK’ (HBO Max) En aquesta mena de Notting Hill amb els gèneres invertits, l’encantadorament normal Jessie (la també creadora Rose Matafeo), neozelandesa que es busca la vida a la ciutat de Londres, té sense saber-ho un afer amb una estrella de cine, Tom Kapoor (Nikesh Patel), que s’acaba convertint en eterna relació d’anada i tornada. A finals del mes de setembre se n’estrenava la tercera temporada, en la qual es rebutja la idea de l’amor com a conte de fades i prenen decisions agosarades ja des dels primers 90 segons. És un notable exemple d’aquesta branca de la nova romcom en l’encreuament del somieig desitjable amb el més prosaic realisme. ‘FEEL GOOD’ (Netflix) Cal reivindicar a la mínima oportunitat aquesta dramèdia semiautobiogràfica de Mae Martin, artista de stand-up que es va declarar home trans no binari el 2021. En la seva versió de (auto)ficció de 2020, Mae entaula un idil·li complicat amb George (Charlotte Ritchie), dona de classe mitjana amb els seus dubtes a l’hora d’admetre la seva relació en públic. La sèrie té els seus bons cops còmics, però també cal dir que és millor, encara, quan es busca el cop emocional i s’aborden de cara qüestions de trauma o addicció. ‘LOVE LIFE’ (MGM+) Ara pot veure’s en el servei MGM+, però en el seu dia va ser sèrie fundacional d’HBO Max, que no sap el que ha tret del seu catàleg. Aquesta creació de Sam Boyd és una fantàstica col·lecció d’estudis de personatge: en la primera, Darby Carter (Anna Kendrick), inquieta mil·lennista que anhela sortir seriosament amb algú i poder arribar a casar-se (així és, no hi ha res de dolent ja que encara avui, tres anys després de la seva estrena, molt públic continua descobrint i aprenent a estimar). ‘HIGHT FIDELITY’ (Disney+) Veronica West i Sarah Kucserka (tàndem amb crèdits a Betty, Chicago Fire o Bull) es van marcar una formidable revisió femenina, racialitzada i filoqueer del llibre de Nick Hornby i la pel·lícula de Stephen Frears. L’heroïna es continua dient Rob (Zoë Kravitz), aquí un diminutiu de Robyn, i també pot ser molt esnob i molt adorable, però el paisatge social on es mou és molt més divers en més d’un sentit. La sèrie només va durar una temporada, però encara avui, tres anys després de la seva estrena, molt públic la continua descobrint i aprenent a estimar. ‘CUATRO BODAS Y UN FUNERAL’ (Atresplayer) La còmica, actriu i guionista Mindy Kaling (coneguda encara, sobretot, com la Kelly Kapoor de The office) és una seriosa devota de la comèdia romàntica, com va demostrar en aquella The mindy project, plena de referències de connoisseur. Tot i que una mica ignorada, aquesta revisió del clàssic britànic de 1994, creada a mitges amb Matt Warburton, també denotava un ampli coneixement del gènere i una voluntat de renovar-lo sense deixar de ser fidel a les seves essències. Molt més disfrutable del que es va llegir a tot arreu, i amb un Nikesh Starstruck Patel capaç de fer-nos oblidar el seu antecessor Hugh Grant. ‘INSECURE’ (HBO Max i Netflix) Acabades les guerres de l’streaming, ara podem veure fins i tot grans sèries d’HBO a Netflix. Una d’aquestes és Insecure, aquesta grandiosa comèdia romàntica, però també amistosa i laboral, creada i protagonitzada per Issa Rae. Seguir la relació (o no) de la Issa ficcional (Rae) amb el seu nòvio de sempre, Lawrence (Jay Ellis), va ser una joiosa muntanya russa d’emocions; igual que colar-se en la seva amistat amb Molly (Yvonne Orji). Pel camí, Rae aprofita per explorar temes socials i de raça amb una falsa lleugeresa. ‘FLEABAG’ (Prime Video) I, més en concret, la segona temporada, la del capellà guapo. Si la primera temporada va enlluernar com a retrat de dona cru, honest, transgressor, feminista en el seu rebuig de qualsevol classe d’idealització sacrosanta, la seva continuació va ser una nova revelació per raons diferents: es podia fer una comèdia romàntica amb consideracions serioses sobre la fraternitat, la fe o el respecte; es podia trencar el cor amb la simple imatge d’una guineu.

El més llegit