La Casa Batlló obrirà al públic la tercera planta, on fins ara residia l’última descendent

El 79,2% dels visitants que ve a Barcelona a passar uns dies inclou una visita cultural en el seu pla, diuen les enquestes. En el bicentenari i freqüentadíssim passeig de Gràcia, entre l’allau de botigues de luxe i ‘fast fashion’, hotels, bars i restaurants, la cultura resisteix en un grapat de números: hi ha els Cines Yelmo Comedia (que van obrir com a teatre el 1941 i es van transformar en cine el 1961), la Casa del Llibre (des del 1999), el Palau Robert, el nou museu immersiu dedicat al modernisme a la Casa Amatller inaugurat el maig passat i, amb rang de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, les dues joies arquitectòniques que Antoni Gaudí va dissenyar a principis del segle XX per a dues famílies riques de Barcelona: la Casa Batlló i la Pedrera. A buscar el milió i mig de visitants La Pedrera i la Casa Batlló reben al voltant d’un milió de visitants cada any. Totes dues miren de trobar l’anhelat equilibri entre el turista i el barceloní, l’assignatura més difícil d’aprovar. L’entrada a la Casa Batlló costa 29 euros, la de la Pedrera una mica menys, 25. Després de l’aturada pandèmica, la recuperació de públic està sent espectacular a la Casa Batlló, que aquest 2023 tancarà un any històric amb més d’1,5 milions de visitants, cosa que suposa un increment de més del 50% respecte al 2022 segons el seu responsable, Gary Gautier. Les claus, explica, són diverses: la pujada del públic local, una nova proposta expositiva (una experiència immersiva, com no podia ser de cap altra manera) i el despertar, lent però segur, del turisme provinent de la Xina i els Estats Units. Des de la pandèmia, la Casa Batlló ha triplicat el nombre de locals que s’animen a visitar-la. «És el més difícil d’aconseguir perquè com que sempre hi és, és complicat que el barceloní s’animi a venir a veure’ns. Necessites una palanca d’interès extra que vagi més enllà del must visit. Precisament per això és la visita que més il·lusió ens fa», confessa Gautier. Només l’11% dels visitants de la Casa Batlló són barcelonins. A la Pedrera, que preveu tancar aquest 2023 amb al voltant d’1,2 milions de visitants, els locals són el 25% dels que visiten l’edifici, explica la responsable d’activitats i visites a l’edifici, Elena Colomé Rakosnik. A les estadístiques dels que paguen per veure l’exposició, el percentatge s’inverteix: la gran majoria, més d’un 75%, són nacionals. «Nosaltres obrim algunes franges horàries només per a residents i els oferim un preu especial. El pack 2x1 post-covid ens va funcionar molt bé», apunta Gautier. Com seduir el barceloní La Pedrera s’ha anat reconciliant en els últims anys amb el visitant local gràcies a una ferma aposta per artistes vius coneguts i admirats pel gran públic. L’aterratge de Jaume Plensa va generar molt debat: les seves escultures van ser pujades per grues a la terrassa de l’edifici i Flora, la que es va instal·lar temporalment a l’entrada, es va convertir durant mesos en fons de ‘selfie’ gairebé obligada. Amb l’exposició actual, la d’Antonio López, se salda un deute històric de Barcelona amb el pintor de Tomelloso, un dels grans mestres de l’art figuratiu espanyol que mai havia protagonitzat una exposició a la ciutat. I el març vinent aterraran a la Pedrera les ceràmiques de Miquel Barceló, l’artista espanyol viu més cotitzat al costat de Plensa. El tercer pis de la Casa Batlló, per descobrir A la Pedrera hi conviuen oficines de la Fundació, altres empreses i veïns. A la Casa Batlló també hi residia fins fa quatre anys l’última descendent dels Batlló. Tenia 94 anys i residia a la tercera planta, que s’està restaurant des de fa dues setmanes i que Gautier descriu entusiasmat com «una mina de sorpreses». «Tota la planta estava d’origen i ara estem recuperat estucats originals, descobrint capes i capes que fan florir registres nous. Ens està fent replantejar per complet aspectes de la resta de l’edifici», assenyala. També s’estan restaurant tota la façana posterior de la Casa Batlló (balconeres i pati inclosos) i un passadís de la planta baixa. «D’aquí al juny ens queda guerra», afirma, fent broma, Gautier sobre unes obres meticuloses que impliquen nou gremis diferents. ¿Què passarà amb el tercer pis de la Casa Batlló? «L’obrirem al públic. Tot i que encara no sabem de quina manera. Vull fugir dels models actuals, m’agradaria fer una cosa nova. No volem incloure’l com una cosa més en la visita actual ni llogar-lo per a esdeveniments, que són cars, lents i avorrits. Em sembla un enfocament molt carca. Estem veient de quina manera podríem obrir-lo de manera més fàcil, accessible i pròxima, per a la gent d’aquí també», confessa. Neurodivergent Un fet poc conegut de la Casa Batlló és que hi treballen unes 70 persones neurodivergents, la majoria amb autisme. «Ho fem perquè ho podíem fer. ¿Per què no? Entres i et reben cada dia amb un somriure enorme. Et canvia la vida la relació diària amb ells», explica Gautier. «Als que no ens ha costat trobar una feina ens és més difícil posar-ho en valor, però en general, tenir una feina dignifica molt la vida», reflexiona. «Tenim un equip de quatre psicòlegs que els donen assessorament puntual perquè de vegades s’estressen. Però és molt enriquidor treballar amb ells», afegeix. Els Milà i Chupa Chups La Casa Batlló va ser construïda el 1877 per Emilio Sala. El 1903 va comprar l’edifici l’industrial tèxtil Josep Batlló, que va encarregar a Gaudí una remodelació que es va efectuar entre el 1904 i el 1908 i que va donar com a fruit l’espectacular façana ondulant i colorista, inspirada en la natura. Avui l’edifici és propietat dels fills d’Enric Bernat, l’inventor de Chupa Chups, que la va adquirir el 1993, en ple auge turístic postolímpic. El 1903 va comprar l’edifici l’industrial tèxtil Josep Batlló, que va encarregar a Gaudí una remodelació que es va efectuar entre el 1904 i el 1908 i que va donar com a fruit l’espectacular façana ondulant i colorista, inspirada en la natura. Les visites a l’edifici modernista, que va obrir al públic el 2001, van superar per primera vegada el 2016 el milió de persones. El 2017 van emprendre unes ambicioses obres de restauració i rehabilitació que van finalitzar el 2021. El 1903 va comprar l’edifici l’industrial tèxtil Josep Batlló, que va encarregar a Gaudí una remodelació que es va efectuar entre el 1904 i el 1908 i que va donar com a fruit l’espectacular façana ondulant i colorista, inspirada en la natura. Gaudí volia, entre altres coses, coronar l’edifici amb una escultura de la Verge Maria. La Pedrera va ser la primera casa del passeig de Gràcia amb aparcament subterrani per als carruatges i és dels pocs edificis de gran envergadura sense una sola paret de càrrega, construïda a base de columnes i espais oberts, per això té tanta llum. Durant la guerra va ser ocupada pel PSUC mentre els Milà estiuejaven a Blanes. Des de l’any 2013, és propietat de la Fundació Catalunya-la Pedrera, que és l’encarregada d’organitzar exposicions, activitats i visites. Gaudí és el primer motor turístic de Barcelona i Catalunya. Segons l’Observatori del Turisme, el parc Güell va ser visitat el 2022 per 4.660.467 persones; la Basílica de la Sagrada Família per 3.781.845, la Casa Batlló per 932.851, i la Pedrera, per 677.663. Quatre dels sis espais d’interès arquitectònic més visitats a Catalunya porten la firma de Gaudí. Conviure amb la densitat El passeig de Gràcia té una densitat de visites comparable a la de Picadilly, els Camps Elisis o la Cinquena Avinguda. Però no totes aquestes avingudes tan comercials conviuen amb institucions culturals, assenyalen Gautier i Colomé, que són conscients de la «densitat» i aplaudeixen els esforços fets des de l’ajuntament per diluir-la, com la reforma que va unificar la vorera amb el carril lateral o la pacificació de Consell de Cent. «Tots busquem estratègies per impactar tan poc com sigui possible en l’espai públic i no molestar amb les nostres cues. Crec que hem d’estar contents per la tornada del turisme. La qüestió és que sigui de qualitat i no massiu», apunta Colomé. Per a Gautier, «Barcelona en els últims anys ha millorat el seu model de ciutat. Hi ha coses que es poden millorar, com la seguretat, però crec que estem moltíssim millor que on estàvem fa cinc o deu anys».

El més llegit