«Posarà a prova tots els límits»: les claus del ‘boom’ de la cultura immersiva

La filtració, fa unes setmanes, de les primeres imatges de la residència d’U2 a Las Vegas a l’auditori The Sphere va provocar una onada de sobreexcitació generalizada en aquest rusc mental global que és Twitter. ¿Què era aquella megapantalla de led de 15.000 metres quadrats i 16k de resolució mai abans vista? ¿Una nova catedral de la imatge i el so?¿Estaven canviant U2 la música en directe tal com la coneixem? ¿Qui podia fixar-se en les piruetes de Bono davant tal desplegament audiovisual? La monumental The Sphere, dissenyada per una empresa de Saragossa, és el penúltim capítol de les anomenades ‘experiències immersives’. Una nova manera d’experimentar la cultura que viu un ‘boom’ arreu del món. «En els últims anys la tecnologia ha accelerat més del que esperàvem, no sabem on ens portarà», explica Jordi Sellas, director de l’espai Ideal de Poblenou i de l’estudi Layers of Reality i nou rei mides del món immersiu. Un altre que ha dissenyat el futur amb les mans és l’arquitecte Miguel Fontgivell, director de Saco Technologies a Espanya i d’Oboria Digital, responsables de The Sphere. «Els espais immersius són un mercat que està en auge arreu del món». De fet, ja hi ha un projecte per replicar la gran bola de Las Vegas a Londres. Per Fontgivell, la diferència substancial d’un espai com The Sphere és que l’experiència immersiva «és compartida amb altres persones». «L’objectiu és que no sigui una experiència individual sinó col·lectiva», sentencia. Èxit de públic Des que va obrir les portes el 2019, l’Ideal ha acollit exposicions immersives dedicades a Monet, Dalí i Frida Kahlo. Totes han sigut l’exposició temporal més vista de l’any a Barcelona. La que es pot veure ara mateix, ‘Tutankamon’, celebra el centenari de la troballa de la cèlebre tomba del faraó el 1922. A l’exposició és possible colar-se a la botiga de Howard Carter, tafanejar entre els seus llibres i visitar, llum d’oli virtual en mà, les parets del sarcòfag del jove rei. El poder de l’atracció d’aquestes propostes no és cap sorpresa per a la comissària del Sónar +D, Antónia Folguera, que té clar que «l’entreteniment del futur immediat i, de fet, del present, és immersiu» i que ha «de buscar el seu propi públic». Folguera introdueix una redefinició del públic, el qual anomena «visitant» o «convidat». «En la immersió crees un món i convides qui vulguis a entrar-hi». Grans pressupostos ¿És car produir una experiència immersiva? La resposta és sí. Sellas xifra entre 2,5 i 3 milions d’euros cada projecte. La plantilla de Layers of Reality és d’aproximadament 40 persones, però per a projectes especials com el que han desenvolupat per a Tomorrowland poden escalar fins a les 200 persones. El festival de música electrònica més gran del món que se celebra cada any a Bèlgica va anunciar fa dies que aquest estiu estrenarà mundialment el seu primer espectacle immersiu als Cines Aribau. Fa anys que Layers of Reality treballa en el xou, que tindrà 60 minuts de durada i «serà una experiència completament diferent de tot el que s’ha vist fins ara en l’àmbit de l’immersiu», un xou col·lectiu sincronitzat que serà «el metavers més gran fins ara». «És difícil d’explicar perquè mai s’ha fet fins ara», reconeix Sellas. «Posarà a prova tots els límits tecnològics i creatius», promet. Ja ho veurem.

«Posarà a prova tots els límits»: les claus del ‘boom’ de la cultura immersiva

Un concert amb ulleres immersives: la temptació que el xou sigui a casa teva

El més llegit