«La Història és un conjunt de mentides consensuades», va dir una vegada Napoleó Bonaparte. I tenia raó, però això no impedeix que a l’hora de parlar del seu llegat sigui impossible arribar a un acord. Si no comptem Jesucrist –l’existència real del qual, al cap i a la fi, no ha sigut provada–, ell és la figura històrica que més biografies ha inspirat, i justificar la dada resulta fàcil: la vida d’aquell home que el 1799 va prendre el poder per la força a França i cinc anys després es va coronar Emperador sembla treta d’un mite com el d’Ícar, que va volar massa a prop del sol; o com el de Prometeu, que va acabar encadenat a una roca.