Nen de la guerra, campió de boxa, poeta, ‘segurata’ d’El Canto del Loco... així és Hovik Keuchkerian, l’actor de moda

Això de Hovik Keuchkerian no és normal. És clar que ha nascut per actuar, perquè la seva és una d’aquestes presències que atrauen totes les mirades tot just aparèixer per una pantalla, i malgrat això no va començar a fer-ho fins complerts ja els 37 anys; fins aleshores havia passat la major part del seu temps en un ring, i havia servit taules al restaurant del seu pare i format part de l’equip de seguretat d’El Canto del Loco. Ara mateix és un d’aquests actors amb qui tothom al cine espanyol vol treballar, i tot i així ell dona la sensació de mantenir-se aliè al ‘hype’ i no deixar-se entabanar, d’anar al seu aire i seguir les seves pròpies regles. I és, gairebé segur, l’únic campió d’Espanya dels pesos pesants –ho ha sigut dues vegades– que ha publicat llibres de poesia, i l’únic que ha guanyat la Concha de Planta al Festival de Sant Sebastià; l’hi va proporcionar el seu impecable treball a ‘Un amor’, nova pel·lícula d’Isabel Coixet i adaptació literària de la novel·la homònima que va convertir Sara Mesa en fenomen literari. Sens dubte és el premi interpretatiu més substanciós fins a la data en un palmarès personal que va començar a agafar forma gràcies a tots els reconeixements que li va proporcionar Salvador Osorio, el seu personatge a l’aclamada sèrie ‘Antidisturbios’. Té 50 anys, i en fa 47 que viu a Madrid. Amb només tres va haver d’abandonar el seu Beirut natal amb els seus pares –ell, armeni; ella, navarresa– a causa de la guerra civil libanesa. L’esport el va seduir des que era un nen i va arribar a dedicar-se amb certa serietat al bàsquet fins que una lesió al turmell el va obligar a deixar-lo. Als 22 va obrir un gimnàs al barri d’Hortaleza, i va estar dues dècades al seu capdavant; mentrestant va ser campió de ‘kickboxing’, i després es va convertir en boxejador professional. Quan va penjar els guants el 2005, tenia un rècord personal de 15 victòries per KO i una derrota. Aquell mateix any va veure la llum el seu poemari ‘Cartas desde el Palmar’; posteriorment publicaria l’assaig en prosa ‘Lokura’ (2008); la col·lecció de relats breus autobiogràfics ‘Diarios y desvaríos’, (2012) i un llibre disc de poemes titulat ‘Resiliente’ (2014), produït per Yuri Méndez. Va passar cert temps des que va baixar del quadrilàter fins que va pujar als escenaris. Després d’obtenir bona acollida amb una breu intervenció còmica que va efectuar durant una actuació del mag Jorge Blass, amic seu, el 2010 es va animar a gravar per al canal Paramount Comedy el monòleg ‘Cocretas’, i el seu èxit li va obrir un lloc poc després a la Gran Via madrilenya al front de l’espectacle ‘Un mendigo con zapatos de algodón’. Gràcies a aquest, aquell mateix any va aconseguir un paper a la sèrie ‘Hispania, la leyenda’ –gràcies a ell i a la casualitat: un dels guionistes d’aquell pèplum era client del seu gimnàs–, i a partir d’aquí el seu magnetisme davant la càmera hi va fer la resta. Després d’obtenir una nominació al Goya pel seu paper al drama pugilístic ‘Alacrán enamorado’ (2013), el 2016 no només va aparèixer al ‘thriller’ ‘Toro’ amb Luis Tosar i Mario Casas, sinó que també va participar en dues produccions internacionals: la sèrie ‘El infiltrado’, protagonitzada per Hugh Laurie i Tom Hiddleston, i l’adaptació cinematogràfica del videojoc ‘Assassin’s creed’, amb un repartiment encapçalat per Michael Fassbender i Marion Cotillard. Ni això ni el seu treball a les ordres de Terry Gilliam a ‘El hombre que mató a Don Quijote’ (2018), no obstant, el van preparar per a l’augment de la seva fama a escala mundial que va obtenir a partir del 2019 després d’incorporar-se al repartiment de ‘La casa de papel’. Potser a causa d’aquesta extraordinària exposició o potser no, i com ell mateix ha confessat, durant les tres temporades que va passar a bord de la sèrie Keuchkerian va perdre el control del seu consum d’alcohol, tabac i menjar porqueria; assegura que va arribar a odiar la professió. El 2021 va decidir fer-hi creu i ratlla: va posar fi als excessos, va posar fi a la relació amb el seu representant i es va agafar un any sabàtic. El 2024 promet ser un altre any crucial en la seva carrera. Al llarg d’aquest any protagonitzarà la primera temporada de ‘Reina roja’, adaptació de l’aclamada novel·la de Juan Gómez Jurado, i la minisèrie ‘Asalto al Banco Central’, dirigida per Daniel Calparsoro. També estrenarà la intriga de ciència-ficció ‘El hoyo 2’, seqüela d’un dels èxits més inesperats en tota la història de Netflix, per al rodatge de la qual va arribar als 153 quilos de pes. El seu personatge a ‘Un amor’, que ara arriba a la cartellera, no llueix un aspecte tan boví però gairebé. I té sentit: ‘El Alemán’, que així s’anomena, és com una bèstia ferida. No obstant, un mira als ulls de l’actor que l’interpreta i s’oblida de la seva rotunditat física i els seus ocasionals grunyits de senglar; el que es veu a través seu és un nen, fràgil i ingenu. Això de Hovik Keuchkerian no és normal.

Nen de la guerra, campió de boxa, poeta, ‘segurata’ d’El Canto del Loco... així és Hovik Keuchkerian, l’actor de moda

Santiago Auserón: «Entregar la governabilitat a la burgesia catalana de dretes no sembla una solució gaire d’esquerres»

Antoni Benaiges i la història del mestre republicà executat que necessitava ser explicada

La seva mare mai li va dir ‘t’estimo’ i els seus rellotges Cartier «són els meus fills»: les reveladores memòries de Barbra Streisand

El més llegit