Casar-se sense ganes, per Patrycia Centeno

El PSOE i Juntshan arribat a un acord, però cap dels dos sembla satisfet (almenys davant les càmeres). Ni en Santos Cerdán ni en Puigdemont s’ha divisat cap somriure per l’acord aconseguit, ni tan sols un tímid sospir d’alleujament després de tants dies de negociació. Ho sé. No és que el número 3 dels socialistes sigui la personificació de l’alegria, però és que fins i tot el color triat per al seu vestuari mostrava certa desgana. Conscients o no, segons la psicologia cromàtica indumentària, escollim el gris quan no ens ve de gust parlar o ser especialment sincers. I tot i que casar-te sense entusiasme no sembla la millor fórmula per arribar a la felicitat conjunta, coses més rares s’han vist... Per no haver-hi no han ofert tampoc documents gràfics del moment de la firma. El pacte de quatre pàgines porta la rúbrica de Cerdán i del secretari general de Junts, Jordi Turull. Però ningú sap si també van segellar l’acord com mana la tradició diplomàtica occidental: amb una encaixada de mans. Segurament els socialistes hagin perdut les ganes de deixar-se fotografiar amb els de Junts... Si el 2018 Quim Torra va colar unes flors de Pasqua grogues en la seva reunió amb Pedro Sánchez a Pedralbes; el 2023, Puigdemont es va preocupar que la delegació negociadora del PSOE que el visités al Parlament Europeu ho fes sota la imatge del referèndum de l’1 d’octubre. I tot i que al seu dia el cap de protocol de la Moncloa s’afanyés a introduir una flor vermella dins el pla i aquest cop els editors d’imatge del PSOE retallessin el pla de la reunió entre Santos Cerdán i Puigdemont perquè no es veiessin les urnes; cap dels dos va evitar que el relat visual generés polèmica. Avui, per a la roda de premsa després de l’acord aconseguit amb el PSOE, Puigdemont ha recorregut a la mateixa sala de premsa on va anunciar l’arribada de part del Govern a Brussel·les. Aquesta vegada, a diferència de fa sis anys, compareixia en solitari. A més, tot i que l’estança es veia plena, no estava desbordada com fa uns anys. I és curiós el canvi de localització. Veuran, la setmana passada quan tot indicava que aquell dia s’arribaria al pacte amb Junts, la plana major del partit es reunia a l’hotel Thon de Brussel·les (envoltats de plats, tasses i neveres de refrescos i oferint un pla tan ‘cutre’ com poc seriós). Segons van informar els corresponsals a Brussel·les, la sala de premsa de l’allotjament ja estava preparada per fer un anunci imminent del líder de Junts, però a última hora de la tarda l’equip tècnic va desmuntar la parada. Estava clar que Puigdemont no volia compartir protagonisme amb ERC en l’informatiu de dijous passat; així que es farien pregar davant el PSOE. En aquests set dies, o han pensat en una localització més simbòlica o simplement avui el Club de Premsa de Brussel·les sí que estava lliure. Però insisteixo. És que del pacte entre el PSOE i Junts ni tan sols han arribat imatges en diferit com va passar amb Félix Bolaños i Oriol Junqueras la setmana passada. Llavors, les fotografies i el vídeo mut (sense so) van mostrar el socialista i el republicà una mica més animats. Bé, almenys ho intentaven.... A Bolaños, de tant forçar el somriure, la comissura dreta del llavi se li va torçar i va acabar fent un posat de fàstic. Ni els peus de Bolaños ni els de Junqueras tocaven del tot a terra i tots dos adoptaven la posició de sortir corrents (ja fos per l’acord o perquè tenien una agenda complicada aquell dia). També és curiós que mentre les carpetes vermelles amb el logo del PSOE es van mantenir al mig de la taula rodona on van escenificar l’acord, Bolaños va deixar la groga d’ERC gairebé al precipici del tauler. I potser l’absència d’una imatge conjunta davant l’acord aconseguit busca evitar escenificar precisament el que és evident. Que ni al PSOE ni a Junts els ve de gust (convé) ni tan sols veure’s.

El més llegit