Si el teu veí de seient mor durant un vol, no esperis que el canviïn de lloc, adverteix Caitlin Doughty a ‘¿El gato se comerá mis ojos? Y otras preguntas sobre cadáveres’ (Capitan Swing). En aquells remots temps en què viatjar amb avió era glamurós, existien files buides on poder instal·lar el cos a l’espera de l’aterratge. Ja no queden seients lliures. En el millor dels casos es quedarà al galley –d’on surten els carros de begudes– ocult per la cortina, però és molt probable que l’hostessa es limiti a cobrir el mort amb una d’aquestes mantes «blaves i rasposes» que gasten les aerolínies, li cordi el cinturó i allà el deixi. «Anar asseguda al costat d’un cadàver fins a arribar a Tòquio no és la situació ideal, tot i que prefereixo un cadàver que un nadó plorant», reflexiona Doughty, que a més d’escriptora treballa en funeràries des que tenia uns vint anys i està més acostumada al tracte amb els difunts.