«No s’ha de ser austríac per interpretar Mozart, ni veure la llum primera a Nova Orleans per tocar amb swing», escriu Paquito D’Rivera en el pròleg del llibre ‘Round about Tete’, de Pere Pons Macías. I pot arribar a passar que un català, de l’Eixample, crescut durant la dictadura i es diria que condicionat (almenys, a priori) per la ceguesa, arribi a sobresortir a escala mundial en la música a través d’un gènere amb accent afroamericà. «El millor pianista de jazz d’Europa», així va saludar, ja el 1955, Lionel Hampton, a Tete Montoliu, un músic evocat al llarg d’aquest any arran del 90è aniversari del seu naixement.