Salvador Sobral: «Els interessava més a certs mitjans quan estava malalt»

El ‘timbre’ de títol ¿és el de la seva veu? Volia que la veu fos la protagonista d’aquest disc. Altres àlbums els he fet amb una filosofia de jazz, de vegades amb massa informació. Volia donar-li més espai a la meva veu i fer un disc entorn del meu timbre. Per això comença amb una cançó ‘a cappella’. Volia fer una cosa lluminosa i que la gent pogués cantar i ballar amb les tornades. ¿Hi ha circumstàncies personals darrere d’aquest gir? La meva filla Aïda m’ha portat tanta llum que volia reflectir-la en la gent. Té onze mesos. Vaig escriure les cançons quan ella encara era a la panxa de la seva mare. Si no, no hauria tingut temps de fer-les. ¡Impossible! ‘El regalo que me hiciste’ està dedicada al seu donant del cor. Pensàvem que volia girar full de tot allò. Crec que jo interessava més a certs mitjans, en particular a Portugal, quan estava malalt. Potser aquí també. Quan he tingut salut, m’han dedicat menys atenció, però són mitjans que no m’interessen, els que volen sang. Aquesta cançó la vaig fer en castellà perquè en portuguès no podria cantar-la sense plorar. La indústria em diu que soc molt dispers. ¿Dispers? Escolta ‘Motomami’ En aquest disc canta en portuguès, castellà i francès, i vostè parla més llengües, com el català o el suec. La música de cada llengua juga un paper en la música. Les llengües són com el pedal d’un guitarrista: ‘reverb’, octavador... El francès el vaig aprendre amb la meva dona i per mi és una llengua d’amor, d’idil·li. L’espanyol, amb la comunitat veneçolana i llatina de Barcelona, i el català, quan vaig viure a Mallorca. Vaig cantar ‘Em moro’ amb Sílvia Pérez Cruz al seu últim disc. L’he sentit avui en una ràdio i m’he posat a plorar. No sé què em passa; la meva filla em fa tenir les emocions a flor de pell. La seva germana Luisa canta sobre ella a ‘A distância não é lugar’. Jo havia parlat amb la Luisa sobre la meva por que, quan l’Aïda hagués nascut, jo seguís pres de les meves ambicions com a artista i que no li parés prou atenció perquè estaria pensant a guanyar premis Grammy o a cantar en el Carnegie Hall. Al final, he posat la meva carrera en un segon pla. Encara m’agradaria guanyar un Grammy, però l’Aïda reclama tanta atenció i és tan important... Aquests dilemes solen expressar-los més les artistes dones que els homes. Ara aquestes barreres ja no són com abans. Jo m’he quedat moltes vegades sol amb l’Aïda a casa, mentre la meva dona treballava, i he agafat avions i vols amb ella. De vegades, l’hostessa m’ha preguntat on era la mare. I li he dit que no hi és, que estic jo sol amb ella. La música que faig no és d’estadis, però tinc un conflicte interior, el de voler arribar a tot el món ¿Què l’uneix a Jorge Drexler, que canta ‘Al llegar’? Cap al 2010 vaig anar a veure’l al Palau, com a fan total, i en cert moment ell va demanar si algú del públic volia fer un solo. Vaig cridar: «¡jo!». I vaig fer un només de trompeta vocal. Així va començar tot. ‘Al llegar’ és una cançó escrita pensant en l’univers de Drexler, i que la gent canta i celebra, una cosa que no em passava des d’Eurovisió. Ja han passat sis anys des del seu triomf al festival amb ‘Amar pelos dois’. Durant un temps vaig sentir rebuig cap a la cançó i vaig deixar de cantar-la durant un any i mig. Però ara estic en pau amb ella. Springsteen continua cantant ‘Born in the USA’, i Caetano (Veloso), ‘O leãozinho’ ... La gent es queda trista si no la canto i jo no vull que la gent estigui trista. Fa una música subtil, gairebé d’art i assaig, però sempre va tenir ambició comercial: va passar per un ‘talent show’. La música que faig no és d’estadis, però tinc un conflicte interior, el de voler arribar a tothom i alhora no fer concessions artístiques. Vull ser lleial i honest amb la meva música, però arribar a com més gent millor. La seva proposta és molt oberta, amb elements de folklore, jazz, pop... ¿El centre és la seva veu? La indústria em diu que soc molt dispers. ¿Dispers? Escolta ‘Motomami’, que barreja el reggaeton amb un bolero dels anys 40, o ‘Meu coco’, de Caetano Veloso, o ‘Tinta y tiempo’, de Drexler... La vida és massa curta per restringir-te a un únic gènere musical. El fort meu són les músiques del món, però les músiques d’‘el meu’ món.

Salvador Sobral: «Els interessava més a certs mitjans quan estava malalt»

El cantant portuguès publica ‘Timbre’, un àlbum de to lluminós i festiu, marcat pel naixement de la seva filla Aïda, que conté duets amb Jorge Drexler, Silvana Estrada, Barbara Pravi i la seva germana, Luisa Sobral, i que presentarà el 8 de febrer al Liceu

Bad Bunny torna al trap amb el seu nou àlbum ‘Nadie sabe lo que va a pasar mañana’

El més llegit