La imparable onada de cine coreà torna amb força al festival de Sitges

Fa ara un parell de dècades, a principis dels 2000, el cine coreà anava en boca de molts cinèfils inquiets. Directors com Park Chan-wook (‘Old boy’), Bong Joon-ho (‘Memories of murder’, molt més endavant ‘Paràsits’) i Kim Jee-woon (‘Dos hermanas) sacsejaven retines amb les seves viscerals i imaginatives pel·lícules de gènere. Quan fa dos anys el món al·lucinava amb ‘El juego del calamar’, alguns es van afanyar, amb tota lògica, a assenyalar que gairebé totes les coses bones d’aquella sèrie venien d’aquesta generació exemplar de cineastes. Són autors que continuen en forma, però que han de cedir cert espai a brillants hereus. O literalment els seus aprenents: el primer treball de Jason Yu després d’acabar els seus estudis universitaris va ser assistir Bong Joon-ho a ‘Okja’, aquella encantadora faula ecologicodistòpica sobre una nena i el seu superporc. Així va aprendre tot el que necessitava sobre el cine. «A Corea, la feina d’assistent de direcció és sempre temporal», ens explica Yu als jardins del Melià Sitges. «No acompanyes el director durant la seva carrera. Observes el seu treball mentre fa una pel·lícula, des de la preproducció fins a la postproducció i fins i tot la promoció. Vaig seguir Bong en cada pas. I tot i que en el moment no era gaire conscient d’estar aprenent res, quan vaig començar a fer la meva pròpia pel·lícula... ¡em vaig adonar que l’estava copiant en tot!». Aquí ningú pot dormir Aquí ningú pot dormirAquesta primera pel·lícula és ‘Sleep’ (Oficial Fantàstic Competició), sorpresa de la Setmana de la Crítica de Cannes i gran èxit recent de la taquilla coreana. En aquesta barreja de comèdia negra, terror i drama, una parella de noucasats (Lee Sun-kyun, de ‘Paràsits’, i Jung Yu-mi, de tantes pel·lícules de Hong Sang-soo) veu com trontolla el seu equilibri quan el marit comença a parlar en somnis i a llançar-se a actes somnàmbuls cada vegada més terrorífics, capaços de fer témer pel nadó que ella està esperant. La seva angoixant però positiva recerca d’una teràpia mèdica no servirà de gaire: aquí hi ha una cosa que escapa a la lògica. Al principi, Yu només volia fer una pel·lícula «divertida i que pogués ser comercial», però en el projecte es van acabar colant elements personals. «Quan vaig escriure el guió, estava a punt de casar-me amb la meva nòvia de tota la vida, que ara és la meva dona. Llavors pensava molt en el matrimoni: «¿Per què uns funcionen i d’altres no? Fins i tot ¿cal casar-se? Aquestes preguntes es van filtrar en la història, però no volia fer una altra pel·lícula cínica sobre el tema, sinó que em venia de gust tractar-lo de manera romàntica. Els meus casats són com millors amics; es donen suport l’un a l’altre, s’estimen realment... I llavors els llanço un obstacle extern que no és culpa de ningú», diu un Yu vorejant l’espòiler. Durant la preparació es va deixar portar pels seus instints sense buscar referències conscients. No obstant, fent entrevistes en festivals s’ha adonat de totes les seves influències: de ‘La llavor del diable’, de Roman Polanski, a la menys evident ‘Bug’, un malson de parella de William Friedkin «que també es desenvolupa en un escenari limitat i està estructurat en tres capítols». Corea a la nostra cartellera Corea a la nostra cartellera‘Sleep’ no és l’única pel·lícula coreana que ha despertat expectació a Sitges: també destaquen títols com ‘Concrete utopia’, d’Um Tae-hwa, drama de catàstrofes que ha sigut escollit per representar Corea del Sud en la carrera per l’Oscar a millor pel·lícula internacional; ‘Smugglers’, ‘thriller’ èpic del més aviat veterà Ryoo Seung-wan, o ‘The childe’, nova pel·lícula com a director de Park Hoon-jung, que va ser guionista d’‘Encontré al diablo’, potser l’obra mestra de Kim Jee-woon, de qui podrà veure’s, per cert, l’exercici de metacine ‘Tela de araña’. Segons Àngel Sala, director del festival, la tornada al primer pla del cine coreà a Sitges respon en part a un canvi en les polítiques de venda i distribució: «Aquesta cinematografia havia caigut en el gairebé monopoli de les plataformes, i això feia difícil coordinar les seves dates d’estrena amb les dels festivals», ens explica. «Això ha canviat una mica i s’ha tornat a creure en el distribuïdor independent, el que compra la pel·lícula i la defensa per a cada territori. Això fa més fàcil negociar certs títols per als festivals. Moltes de les pel·lícules que hem programat tenen un distribuïdor nacional independent». És el cas de ‘Sleep’, de pròxima estrena a Espanya a través de La Aventura, la mateixa distribuïdora barcelonina que va encertar de ple aconseguint un petit film coreà anomenat... ‘Paràsits’.

La imparable onada de cine coreà torna amb força al festival de Sitges

En parlem amb Jason Yu, director de la celebrada i exitosa ‘Sleep’, un dels múltiples títols del país asiàtic que destaquen en el programa

20 pel·lícules (i algunes sèries) que no t’hauries de perdre en el Festival de Sitges 2023

Les noves sèries coreanes que arriben a Netflix el 2023

El més llegit