Diuen que la venjança se serveix freda i que l’elegància, el saber estar i el poder real (el que emana d’una, independentment dels altres i sense que ningú te l’hagi d’atorgar ni te’l pugui robar després) porten implícit cert silenci. No sempre, per descomptat. Però saber quan callar i parlar és un art. També saber què dir exactament per deixar de matar (ignorar) amb el silenci. I això és el que va fer ahir a Saragossa Irene Montero sabent que tindria al davant la dona que el 2022 va assegurar que la de Podem «només sap agenollar-se per enfilar-se». Així que ahir la ministra va meditar i va estudiar a consciència quines paraules dedicar a Marta Fernández, presidenta de les Corts d’Aragó: «¿Com va, presidenta? M’alegro que ens trobem en un esdeveniment europeu per defensar el dret a l’avortament». ¡Pam! La primera al front. Perquè ser mordaç, irònica i sarcàstica (a més d’intel·ligent) et revesteix en un instant de compostura i sofisticació.